VEF Blog

La Javanesa 18

No sé si la nit és la meua aliada o la meua enemiga. Les dues coses a l'encop, sens dubte ja que la veritat és múltiple contrariàment al que ensenyen els socialistes. Odiï la nit. Quan no és amb mi de dia, els altres, el brogit de la vida em permeten dissimular però, en tornar la nit, cauen les caretes. En la solitud del meu cambrot, escolti les cançons que li he regalat amb l'esperança trista que potser les escolta al mateix moment. La cinta d'Aznavour que li vaig donar amb cançons tan optimistes com Non, je n'ai rien oublié arreu que la senti, em veig rondant pel Chemin de la Côte Chevalier. 

https://www.youtube.com/watch?v=gC_uObhPd-g

La cinta brasilera, en la funda de la qual hi ha '' essa moça tá diferente '' és menys nostàlgica. Pensar que la vaig escoltar per primera vegada aquella nit que vaig pujar a la Rue Callas a Lió.

http://www.dailymotion.com/video/x9mpst_chico-buarque-essa-moca-ta-diferent_music 

Un dia que havia deixat un llibre al caixó, havia vist el seu full salarial. Havia mirat tot seguit la seua adreça. Ara sé que s'hi estava fa cinc anys...Sóc repugnant. Violar així la seua intimitat, ' privacy ' que diria. Tinc tots els drets. Estic enamorat, i per tant malalt, quasibé boig.

La nit és la meua enemiga perquè si tinc prou pebrots per me'n fer l'esclop, ho faré una nit de juny, abans de les vacances. Ja veig l'esquela '' Joan-Daniel Bezsonoff, Perpinyà 15 de setembre del 1963, Bourg-en-Bresse 30 de juny del 1989. Novel·lista avortat. '' Un divendres m'empassaré un flascó de somnífers i adiu Feliu! M'enriola imaginar la cara de la fada Carabosse que fa neteja a la meua cambra quan descobrirà el meu cadàver, el dilluns 3 de juliol. Ja farà pudor, suposi. Si opti per una desaparició més espectacular, m'ajeuré sota el TGV que passa justament sota la casa dels seus pares i a prop de casa seua. També podria precipitar-me des d'una torre de la ZUP, però francament, no em fa gràcia imaginar-me baixar ja que canviï de parer tan fàcilment. Em desplau la iimatge del meu cos aixafat en el macadam que en Bretel i jo hem treptijat tantes hores a la rercerca de la seua adreça.

També puc considerar la nit com una amiga. Sense ella, què seria del fantasma que ronda el seu barri ? En la foscor còmplice, com gosaria verificar si és a casa dels pares o no, pixar gateres —que diuen a l'Empordà— davant la caserna de bombers de la Croix Rousse on segueix un curset de socorrisme els dilluns i els dijous de les vuit a les deu. Em desespera que no sigui amb mi, però és romàntic estimar una verge inacessible o una pobra noia, ferida per l'amor, que s'arrecera, ocellet decebut, a casa de la seua gent. Al vespre, pobreta, corregeix els fulls dels seus alumnes, prepara classes i bona nit cargols...De dia, torni a ser raonable. Veig que és una minyona qualsevol, amb defectes i qualitats. No pateixi tant. Sé que està ensenyant la llengua de Shakespeare com en la cançó del gran Charles que escolti tan sovint d'ençà que conec la Chantal.

Darling I love you, love you,
Darling, I want you
Et puis le reste on s'en fout
You are the one for me, for me, for me, formidable
Je me demande même
Pourquoi je t'aime
Toi qui te moques de moi et de tout
Avec ton air canaille, canaille, canaille
How can I love you ?

Rue Calas   foto@http://cmonoeil.canalblog.com/archives/2008/02/16/7894166.html  

https://www.youtube.com/watch?v=lPKl8-UGkKk