Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
La Javanesa 17
Aquesta xicota és sonada. Com diu en Bruno Roche, les noies de trenta anys, víctimes de les repercussions del 1968, són totes tocades del bolet. Segur ! Ho trobeu normal de deixar algú plantat enmig d'una conversa sense cap explicació?Juraria que viu un drama amb sa mare. Un divendres li vaig dir :
'' De totes maneres, no em pots estimar perquè estàs boja...'
—Per què ho dius? va respondre, rient.
—Perquè tens relacions deplorables amb la teva mare. Sempre parles de les germanes, dels cunyats, del pare...Te l'estimes molt, el pare...En parles sempre. De la teva tia, també. De les teves nebodes, del gos Sammy, però de la teva mare mai...Xerro massa, però sé escoltar a vegades...
De què em serveix tota aquesta retòrica ? Si, tres segles després, encara no m'he empassat el tractat del Pirineu, com voleu que admeti la realitat ?
La vida sense ella, sense el cafè dels dijous, sense les passejades nocturnes pel seu barru, sense l'esperança, quina irrisió! Sens dubte és el meu pitjor desenguany. Al temps de la Sandra, havia lluitat i patit com un ca, però tenia tres anys per resignar-me...Aquest cop, no. La meva resistència es desgasta. On em durà això de fer el buit vora meu, de tallar-me de la meva gent i dels meus antics centres d'interès ?
