VEF Blog

These foolish things

Com tants imbècils m'he enamorat unes quantes vegades malgrat tot allò que sabia i pressentia. Després de les alegries inicials arriba el reguitzell de les desil·lusions. La persona estimada ens decep. La decebem i ens decebem a nosaltres mateixos. Alguns poemes, cançons i films solen recordar-nos les emocions perdudes. De tant en tant, com els compares que s'exhibien davant de les catedrals, apareixen pallassos que ens fan tornar a la realitat. Fa vint anys estava enamorat d'una secretària i, quan escoltava Frank Sinatra cantant la cançó These foolish things, pensava en ella tendrament. En Rogers, col·lega anglès que malgrat un accent terrible coneix totes les subtilitats de la llengua francesa, es delectava, com un mainatge escatològic, jugant amb les obscenitats més pintoresques de la llengua de Rabelais. Un dia el vaig sentir que cantussejava una lletra molt diferent de l'original.

A ring of lipstick 'round an old French letter
You made me use one 'till I knew you better
Each time I piss it stings
These foolish things remind me of you.

Ara, no puc sentir aquesta cançó sense enriolar-me...

En el meu panteó personal, la pel·lícula Tu i jo ocupa un lloc elevat. Sovint els títols canvien un poc quan viatgen. A Argentina l'han traduït Algo para recordar, traducció precisa. A Espanya li diuen Tú y yo, a França Elle et lui... Qui no s'emociona quan Carry Grant descobreix la veritat a la fi del film?  "If you can paint, I can walk; anything can happen, don't you think?" La pròxima vegada que la torni a veure, miraré de no recordar la fina observació de Ponç Puigdevall.

—Segur que no porta calcetes...