VEF Blog

La Javanesa 13

Durant aquelles setmanes, era tan ximple que no se m'havia acudit de demanar al seu horari als vigilants per tal de localitzar-la a qualsevol hora. Em vaig escarassar a reconstituir-lo tot sol. Al menjador, encara no podia dinar amb ella. No gosava com ara anar a cercar-la a la seua aula. Volia salvar les aparences. Volia que tot semblés natural. Establia estadístiques per endevinar a quina hora pujaria. Cada cop m'enganyava. Solia arribar a un quart d'una, però a voltes a les dotze en punt o a dos quarts. Si jo pujava abans, els col·legues s'asseien a la meua taula. Igual si compareixia després. Mai no podia parlar-li a soles. Cada cop que li pagava un got de xocolata o un cafè hi sorgia en Pierre-Henri G. o algun altre empipador. Els més discrets deien ' no us molesti ? ' amb un somriure sorneguer que significava ' si voleu guimbar, m'haureu de matar ! '

Em sembla que vaig fer la primera passa aquella nit magnífica del novembre. Vaig esperar-la sota el peristil i, és clar, els nostres alumnes van somriure. Un cop més em vba sorprendre perquè es va encaminar cap a l'aula de professors on no tenia res a fer. La vaig seguir. Seia amb els dos col·legues d'anglès. Vaig comprendre que s'havien reunit per preparar un viatge a Anglaterra.

—Té ! —digué la Sylvie E.— fa temps que no t'havíem vist.

—Fa massa fred perquè vagi a l'estació....

—Jo hi vaig a les sis...Acompanya m'hi.

—I a mi ? féu la Chantal, somrient.

Em vaig quedar a l'aula de por que sortissin abans. A l'hora assenyalada vam marxar. No recordi el tema de la conversa, però crec que vam esmentar la pobra Pauline Lafont, el cadàver de la qual acabaven de trobar a la garriga. Quantes calúmnies mentre agonitzava, al fons d'un barranc, al pic de l'agost, al Llenguadoc.

—M'agrada molt la vostra companyia —vaig dir— cada cop que hauré d'anar a l'estació, us demanaré que m'hi acompanyeu.

—I l'inrevés, no ? respongué la Chantal.

A la cantonada de l'avinguda d'Alsàcia-Lorena, vaig explicar el torneig de belotte organitzat al liceu.

—En B., encara més torrat que de costum, em va dir ' escolta, nin, no pots dir que has conegut l'amor si mai no has tingut una experiència homosexual...'

Llavors vaig dir a la Chantal.

—No voldries que en B. m'ho fes ?

—Tant me fot.

Quina dutxa !

Que m'expliquin perquè agradi més als homes que no a les dones ! El seu senyal d'adéu, ple de gràcia, em va omplir de joia. Els records més bonics et foten mala cara...

.