VEF Blog

La Javanesa 12

Ara, amb la bossa buida i el cor alegre, la deixi davant del seu cotxe. No estic pas trist, senyors! Enrabiat! Voldria trencar-ho tot, calar foc a alguna casa, matar un escita o violar una girafa.

Tu me renies moi je t'appelle 
Tu me renvoies, je te supplie 
Je me raccroche à toi 
Je me raccroche à toi 
Tu parles peu, je te harcèle 
Défiguré de jalousie 
Je me raccroche à toi 
Je me raccroche à toi 
Tu n'es plus tout a fait la même 
Plus tu m'échappes et plus je t'aime 
Plus j'ai besoin de toi 
Toi en qui j'ai placé mes rêves 
J'ai peur de te perdre et j'en crève 
Et me suicide en toi.

Dos mesos per arribar a aquest resultat. M'agradava aquesta atmosfera de no-dit, aquesta ambigüitat, la nostra complicitat havent dinat el 24 d'octubre, el dia que els col·legues i els empleats del menjador van fer vaga. Vaig fer d'esquirol perquè m'havia dit que vindria. Quan corregíem fulls, cadascú en el seu racó, els dijous i els divendres de les deu a les onze. Era encantadora. Em demanava amb la seua veueta si tal o tal alumne era bo ' en la meua discplina.' Ella encara no coneixia tots els alumnes i li deixava les fotgrafies que els havia reclamat pel setembre.

' Amor correspost ' és per mi una expressió estrangera. Quantes noies no m'han correspost ? Una andalusa de Huelva, un cop, es va enamorar de mi, però només li tenia afecte i agraïment. Què podia fer ? En Bruno Roche, el meu amic del servei militar, em va pentinar.

—No fots res. No hi ha cap progrés, home de Déu!

Vaig començar quelcom de seriós quan li vaig enviar una postal en anglès de Barcelona estant. L'endemà de la meua arribada, fou la primera cosa que vaig fer. Vaig agafar el metro a la Trinitat Vella, barri on viu el meu amic Josep Coloma, i vaig baixar fins a la plaça de Catalunya. A la rambla de la Universitat, vaig comprar segells. A la terrassa del Zurich, vora uns mariners francesos, vaig redactar aquestes ratlles.

'' Barcelona, as time goes by...

dear Chantal,

I have the ears and the memory of an elephant, the face like a German city in 1945 but I cannot forget thee. Who Am I? Friendly yours. ''

L'únic comentari que va fer pujant corrents a la seva aula. ' He rebut la teua postal. '

Res més ! Oleum perdideram.     

continuarà...