Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
La Javanesa 11
On anem ara? Enfilem l'avinguda Jean-Marie Verne amunt i ha deixat el cotxe al Boulevard Victor Hugo.
—No he aparcat aquí...No recordi mai on la deixi...1
—Veiam si un dia vindràs amb tren i cercaràs la votura emprès...
Baixem per la Rue de la République i no sé de què em parla. No sé què responc. Jo ? No. Deu ser el meu doble, el meu 'jo' social. Sóc en un altre lloc, feliç, enjondre ja que la felicitat no existeix. Arribem davant de la cafeteria Petit Pierre on vam menjar la setmana passada.
—N'estic tip de la cafeteria. Anem al restaurant? T'agrada la cuina àrab?
—Molt.
Ara li expliqui l'etimologia del mot cuscús. Segons Tirant lo Blanc, els turcs ja menjaven cuscussó. '' Foren molt ben seruits de gallines e capons e de faysans, de arroç e cuscussó e de moltes altres viandes, '' Per què li dic aquestes carallades?La meua col·lega Edwige Keller, professora en pràctiques com jo, m'ha sabut extorquir una confessió. Ignorava, pobreta, de quina verborrea obria els tampanells. Té tota la raó quan diu ' Tu parles trop et tu agis peu.' Volia portar la Chantal en un establiment que m'ha recomanat en Gérard, amo de la Potinière on solc sopar, però és tancat.Ens conformem amb el Carthage, nom gens proprici. Entrant, he dit bona nit al cambrer. La Chantal ha rigut. Escipió davant meu vol fer l'aperitiu. Mengem olives i bevem un kir abans d'atacar un vi rosat de Saint-Joseph de Tébourba, un dels millors de Tunísia. M'haig de declarar abans que portin les darreries. Com ? A la manera de Tolstoi? Escric una novel·la on un senyor —posem-li A— s'ha enamorat d'una senyoreta B. No gosa parlar-li i diu ' Escric una novel·la...' No! Aquesta minyona és un mal cosó. Mentrestant, per conèixer-la millor, li he demanat quins actors li agraden.
—Louis Jouvet?
—No...Massa auster.
Esmenta Philippine Leroy-Beaulieu i Smaïn.
—Els conec perquè el meu company és actor.
Fotre Déu! Festeja! Fa temps que m'ho esperava. Una dona tan bonica, a les ribes de la trentena, sola, era inaudit.
—Chantal, què em cal fer per desenamorar-me de tu ?
Riu.
—No estic per carallades, Chantal. Què em cal fer ? Què em cal fer per desenamorar-me de tu. Això no pot durar...
N0 sé què dic, però em sembla que me'n surti amb tots els honors, brillant, càustic, bon perdedor, com Bogart. Un poc sarcàstic, per això. Per què ha vingut tantes vegades a veure'm quan mirava de fugir? Per què em demana sovint si he trobat un pis ? 2 Per què va acceptar la cita que li havia proposada un vespre a la plaça de Quinet?
—Fa temps que sou junts ?
—Cinc anys.
Segur que menteix.
—I us voleu casar ?
—Sí.
continuarà...
1Potser el lector trobarà estarny que una francesa de Lió s'expressi en català rossellonès, però seria igual d'estrany que parlés en català barceloní. L'ideal fóra conservar els diàllegs en francès, però qui sap aquesta llengua ara ?
2 Pobra dona ! Aquí toquem el sostre de la imbecil·litat amorosa .