VEF Blog

Recuperació d'una delícia

RESSENYA PUBLICADA A LA REVISTA EL TEMPS

Cels Gomis i Mestre

Zoologia popular catalana

Il·lustracions de David Granato

pròleg d'Emili Samper Prunera

Edicions Sidillà, juny 2014

Es parla sovint de l'extinció dels grans dinosaures com d'un cataclisme. Confessi que mai no he sentit cap simpatia per aquests rèptils repugnants. M'agraden molt més els nostres ocellets, descendents llunyans d'aquests monstres. Potser s'està produint un fenomen similar al món editorial actual. És una trista banalitat esmentar la crisi econòmica que l'afecta. Aquesta crisi, si més no, ha permès la creació d'una miriade de petites editorials. Menudes per la talla i grans pels seus mèrits. 

Càndid i els seus amics, per tal de fer la vida més suportable, cultivaven llur hort. Per la meua part, m'agrada tenir micro festes regulars. L'una d'elles és Firaliber a Besalú on, cada any, s'organitza una fira de les petites editorials de Catalunya. Aquestes sovint realitzen una feina admirable de recuperació dels clàssics. com les edicions Sidilla, ancorades a la Bisbal d'Empordà. Judit Pujadó i Xavier Cortadellas, directors de l'editorial, acaben de publicar una obra oblidada i magistral. Una petita delícia anomenada Zoologia popular catalana. L'autor, Cels Gomis i Mestre (1841-1915) treballà com a enginyer en la construcció de carreteres, vies de tren. Sense oblidar mai les seues arrels catalanes, fou republicà, federalista abans de passar-se a l'anarquisme. La seua biografia hauria merescut que la novel·lés un deixeble d'Alexandre Dumas. Enmig de tantes activitats, va escriure aquesta Zoologia catalana. El títol, una mica enganyador, no deixa endevinar que es tracta d'un diccionari simpàtic amb els animals classificats segons el gènere. Cada entrada, il·lustrada amb els dibuixos entranyables de David Granato, artista contemporani que ha sabut retrobar l'ànima, la frescor dels il·lustradors dels Viatges extraordinaris de Jules Verne: Bayard, Beaurepaire, Benett, Ferat, Froelich, Marie, Meyer, Montaut, de Myrbach, de Neuville, Philippoteaux, Riou, Roux, Shuiten, Schuler, Tiret-Bognet, Yon. M'he allargassat, però crec que convé saludar de tant en tant aquests artistes oblidats. L'obra recull les expressions populars lligades als animals així com les creences, les dites, les històries, les llegendes, els jocs, les tradicions, els mites i fins i tot els embarbussaments. Llàstima que Frida Kahlo no s'hagi llegit aquest remei casolà.

' Excrements de gat negre deixatats amb aigua blanca i vinagre del més fort, fets bullir durant tres hores fins que prenguin la consistència del sabó són un gran remei perquè no surti pèl a la cara de les dones. No han de fer res més que rentar-se-la amb aquesta aigua. I és provat. (Barcelona) '

Gomis i Mestre tampoc descuida d'indicar equivalents castellans, francesos i italians sempre interessants. Com a nord-català, haig de confessar que m'ha seduït la seua visió de la nació. La Catalunya que descriu no és pas principatina sinó rica i plena. Hi apareixen rodals com Perpinyà, València, Mequinensa, Elx i naturalment Mallorca.

En aquest diccionari perfumat hi trobareu moltes sensacions de la infantesa, records de mots i expressions que no volen morir malgrat els dictats de la història.