VEF Blog

L'Allioli del Mag

EL TEMPS     1/09/2015 

Frederi (sic) Mistral

Rajado d'escrituro dins lou mourtié dóu journau '' L'Aiòli''

Edicions Prouvènço d'aro

abril del 2015

Marsella, 677 pàgines

Un dels plaers de la vida és tornar a Malhana (o Maiano), el poble de Frederic Mistral. Res en el paisatge no ha canviat d'ençà que el poeta va deixar-nos. Cada cop, em reculli a l'església i tiri fins a la pastisseria on conserven relíquíes del rei Lluís XVI i vénen llibres en occità. Hi vaig comprar clàssics de Mistral i els seus deixebles de l'escola d'Avinyó, un poemari de Théodore Aubanel i fins i tot una traducció llenguadociana del Llibre de la Selva de Rudyard Kipling en grafia alibertina. Amb una mica de sort, hi podreu trobar, com jo, alguns vells números de L'Aiòli, revista que es va publicar del dimecres 7 de gener del 1891 fins al dimecres 27 de desembre del 1899.

El baró Folco de Baroncelli, figura pintoresca que va inventar el mite literari de la Camarga, va dirigir aquesta revista que parlava de l'actualitat literària de Provença i de tot Occitània. Mistral venerava la xifra set i insistia perquè escrivissin Frederi seguint la pronúncia provençal. Així el seu nom i cognom tenien set lletres. A causa d'aquesta superstició la revista sortia tres cops al mes, el 7, el 17 i el 27.

L'editorial Prouvènço d'aro respecta la tradició de les revistes d'antany que també editaven llibres. A través de la selva dels pseudònims que el poeta feia servir per tal de tapar les mancances dels seus col·laboradors sovint negligents, els curadors han recollit tots els articles del mestre a L'Aiòli. Un dibuix deliciós de Burnand il·lustrava el primer número. Dos enamorats preparen l'alloli i el noi '' aparo la rajado que toumbo sus l'aiet, gravamen, coume vòu l'obro tradiciounalo e naciounalo qu'alestisson. '' (ampara la rajada que cau sobre l'all, greument, com ho vol l'obra tradicional i nacional que preparen.) L'objectiu de Frederic Mistral, com ho confia en una carta a Auzias Jouveau era de ' tractar, setmana rere setmana, totes les qüestions polítiques, administratives, socials, artístiques, etc, que interessen la Provença. En un mot, elevant-se sobre tots els partits i quedant-se fora d'ells, miraríem de crear la qüestió provençal i el partit provençal. '' En aquesta revista, el mestre comenta l'actualitat cultural, homenatja els amics desapareguts i àdhuc compon versos publicitaris per celebrar les virtuts del sabó Mikado. '' Contro li mouissau / Qu'emportes aqui, gardianot, / Qu'embaimo de darrié ta sello / —Acò's de saboun Mikadò / Pèr apara dis arabi, ma bello. '' ( Contra els mosquits / Què portes aquí, petit vaquer / Que embalsama darrere la teva sella / —Això és sabó Mikado / Per protegir dels mosquits, maca. '' pàgina 319 )

Fins i tot, segueix la vida cultural catalana. Esmenta la publicació de Reglas morals y de bona criansa de Josep Pin i Soler. També descobrim la traducció inacabada del Quixot que podran estudiar els investigadors.

Aconselli aquesta lectura amena al lector català de bona voluntat que vol perfeccionar-se en occità. Aquí no ens trobem amb el Frederic Mistral líric de les grans epopeies, el Mag de l'Occident. Llegim la prosa àgil d'un periodista que fa servir la llengua de cada dia, bessona de la nostra. Que la grafia no us desanimi. Amb un poc de paciència, no us plantejarà cap problema i podreu accedir directament al jardí meravellós de Mistral. 

Prouvènço d'aro / Sra Tricìo Dupuy / 18 rue de Beyrouth, 13009 Marseille

o loujournau@prouvenco-aro.com