VEF Blog

Bezsonoff redimeix els Pieds Noirs

 ACN  GIRONA

És una novel·la molt personal, on he mirat d'explicar la història col·lectiva dels francesos d'Algèria, coneguts com a 'pied-noirs', que van arribar a la metròpoli francesa i a la Catalunya del Nord l'any 1962", explica Joan-Daniel Bezsonoff en una entrevista a l'ACN. Eren refugiats, persones pobres, atrapades entre dues pàtries. Per una banda, hi havia Algèria convertirà en terra hostil que ja no els pertanyia i per l'altra quedava França que ja no els reconeixia com a ciutadans i que els tractava amb indiferència. 

L'autor de Perpinyà s'ha basat en les vivències personals que un bon amic seu li ha cedit generosament per narrar aquella realitat complexa, plena de sentiments i contradiccions. La novel·la recull la història d'una família humil, rebatejada amb el cognom de Vidal i originària de Banyuls (Rosselló), que va viure a Algèria com a 'pied-noir'. L'autor ha estudiat a fons la premsa d'aquella època i s'ha ajudat de la bona memòria del seu testimoni -"és com una enciclopèdia d'aquella època", assegura- per aportar detalls precisos de la vida quotidiana i cultural del moment. Un treball que li ha portat uns cinc anys de feina amb l'objectiu de plasmar al paper una història que des de feia molts anys que tenia al cap. 

Reconeix que aquest episodi de la història des de sempre l'ha "fascinat", així com l'atemptat fallit de De Gaulle, a mans d'uns 'pied-noirs' ressentits amb el mandatari francès que els havia traït i deixat sens pàtria. Aquests es van aliar amb un grup d'hongaresos anticomunistes i al capdavant, hi havia un oficial "brillant" de l'exèrcit francès, Jean-Marie Bastien-Thiry, que representava aquell sentiment d'abandó que van sentir els francesos d'Algèria quan es va declarar la independència.

Fer justícia a un col·lectiu maltractat per la història

'Matar De Gaulle' és el particular homenatge que Joan-Daniel Bezsonoff ha volgut dedicar als 'pied-noirs' en un intent de redimir els "pecats" que se'ls ha atribuït històricament. Segons l'autor, "s'ha dit moltes coses d'ells: que són racistes, fatxes, colonialistes... són l'armari negre de França, amb tots els pecats del país; però la realitat és molt més complexa". I és que al seu entendre, aquest col·lectiu tenia molts defectes però també representaven el bo i millor d'Espanya i França, amb un sentiment de fraternitat i una mentalitat oberta i alegra. 

Per Bezsonoff, la història no és ni blanca ni negra sinó de color gris, amb una realitat que no se sotmet a allò que voldríem que fos sinó al que va ser realment. "Volia a la meva manera reparar la injustícia; hi ha tanta gent que els ha criticat i jo els puc defensar; qui ho farà si no?", es pregunta, conscient que cada cop queden menys testimonis d'aquella època

La paradoxa de ser catalans i contribuir a la pèrdua de la llengua

Una part dels 'pied-noirs' eren originaris dels Països Catalans -sobretot del País Valencià i les Illes Balears- i tenien el català com a llengua materna. Bezsonoff destaca com a una "paradoxa terrible" que precisament fossin ells els que van contribuir a la desaparició de l'ús del català a la Catalunya del Nord i en un bon moment de la llengua. "És una llàstima perquè es va perdre una gran oportunitat amb l'allau de catalans potencials, gent jove molt interessant, que va retornar a casa seva", detalla l'autor. Habitualment parlaven en francès però els seus pares i avis tenien el català com a llengua materna i utilitzaven el castellà per parlar de banalitats. Amb la seva arribada, el català va patir un retrocés. Per Bezsonoff, aquesta reculada en l'ús de la llengua "també s'hauria produït però segurament hauria trigat molt més". 

La independència d'Algèria va arribar de forma precipitada, segons el punt de vista de Bezsonoff. De Gaulle havia fet creure als colons francesos que aquella era la seva pàtria però al cap de quatre anys va declarar-ne la independència i automàticament els va deixar a la seva sort. Això va conduir el procés cap a la violència. Per l'autor, De Gaulle havia cregut que podia solucionar el conflicte d'Algèria però li va faltar temps. 

Salvant totes les distàncies, quan se li pregunta pel procés de sobirania a Catalunya considera que "s'ha arribat a un grau de maduresa intel·lectual i nacional" que fa impossible la marxa enrere. Per Bezsonoff s'ha arribat massa lluny i ara aquesta situació s'ha de reconduir de forma democràtica. El que més li sorprèn a l'autor de Perpinyà és que el govern de Madrid en comptes de buscar la unió el que fa és fomentar la separació, i entén que els catalans se sentin com en una "gàbia" per culpa entre altres coses de l'espoli fiscal. "A França això no passa; no hi ha explotació colonial a les diferents zones del país. Cadascú rep el que li pertoca i hi ha igualtat a tot el territori". 

Aquest autor de Perpinyà, que fa vint anys que imparteix classes de català en un institut de la ciutat, explica que comença a veure alguns canvis positius en la política lingüística a França però que encara hi ha molta feina a fer. "Amb el català no hi ha l'hostilitat que hi havia hagut anys enrere", afegeix. Es defineix com a un "bitxo raro, exòtic". Un autor que escriu en català i que se sent com un "fantasma" a la seva terra. Malgrat tot, assegura que seguirà treballant des de la "trinxera". 

Joan-Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963) és novel·lista i col·labora al diari El Períodico, al digital E-notícies i a la revista 'El Temps'. Les seves primeres novel·les van ser publicades per l'editorial rossellonesa Trabucaire. Empúries també li ha publicat algunes obres, com 'La guerra dels cornuts' que va obtenir el premi Just M.Casero el 2003. Al llarg de la seva carrera ha rebut nombrosos premis, com el Méditerranée el 2004, el Crexells, el Salambó, el Maria Àngels Anglada i el premi Lletra d'Or. 

De moment no està previst que 'Matar De Gaulle' es tradueixi al francès, tal com voldria l'autor.