VEF Blog

Una enciclopèdia sentimental

Rafel Sena i Guzmán

Els espectacles públics de la ciutat de València. La cartellera del segle XVI al XXI

Carena Editors, Sagunt

Durant tres anys de la meua adolescència (1980, 1981, 1982) vaig cantar amb els meus pares als cors d'una companyia teatral. El Théâtre d'Opérettes de Cannes. Interpretàvem a tots els teatres del comtat de Niça i de la Provença oriental les obres de Johann Strauss, Oscar Straus (amb una sola essa), Francís López, Jacques Offenbach, Franz Lehár i André Messager. He retrobat tot aquest món passat de moda que fa olortde caramel i de rosa en les pàgines de Els espectacles públics de la ciutat de València, La cartellera del segle XVI al XXI monografia de Rafel Sena i Guzmán (València, 1940), personalitat molt implicada en la defensa de la nostra identitat al País Valencià i servidor fidel del nostre poble.

Si bé sóc un enamorat platònic de València perquè visc als voltants de Perpinyà, aquest llibre m'ha agradat força. Estudiant amb humor i rigor a l'encop la història del teatre a la seua ciutat, l'autor ens parla de la vella Europa. Aconselli sense reserva la lectura d'aquesta obra interessant i sensible. Hi reviu tot un món perdut. ' Ô la nostalgie à retrouver de vieilles cartes postales / Où le ciel est toujours bleu l'arbre toujours vert la mer étale / Sans doute on ne les met dans l'album que pour les photographies / Je suis seul à savoir ce que l'écriture au dos signifie. ' (Louis Aragon) Hi veiem estampes de teatres desapareguts i fotografies d'artistes valencians. Rafel Sena recorda les terrasses d'estiu amb projeccions de cinema, les Titelles, ' El Mocambo Club, la mejor sala de té de España que Mercedes Viana ofrece a Valencia. ' (pàgina 114)

Naturalment, apareix la llista exhaustiva de totes les sales de cinema de la ciutat i les fotografies de dones delicioses com Queta Claver, Concha Piquer, Maruja Tomás i Gracia Imperio. Tampoc no hi falta pas l'adreça dels canòdroms, dels velòdroms i dels camps de futbol amb llur denominació d'antany i l'actual. El valencià, enamorat de la seua terra, hi tornarà a descobrir les seues arrels i els plaers que il·luminaren la vida dels avis. La vida ja és un pur teatre, com ho escriu l'autor amb una alegria un bri melangiosa a voltes. El català d'altres regions podrà conèixer millor la segona ciutat del nostre país. Aquesta obra em sembla una eina ideal per l'explorador del passat com l'historiador o el novel·lista. Si un col·lega vol escriure una novel·la ambientada a la València de la postguerra, es valdrà de tota una enciclopèdia sentimental. Com m'agradaria que existissin estudis d'aquesta qualitat per totes les ciutats d'Europa!