VEF Blog

Déu sap si

Núvol, 2/10/2014

Els anys passen i m'envisi que el jovent no coneix artistes molt populars antany. Els meus primers records històrics foren la mort del general De Gaulle i, uns mesos més tard, la de Fernandel. L'any 1970 van morir Bertrand Russell, Dos Passos, François Mauriac, Luis Mariano, Jimi Hendrix, Mishima.

Fernandel era tan famós a França que Albert Camus l'esmenta a L'étranger. Els jutges que condemnen a mort Meursault no li perdonen d'haver vist un vodevil amb Fernandel la nit que segueix l'enterrament de la seua mare.

Ara, la majoria dels meus alumnes no sabien qui era aquell artista que va atreure més de 180 milions d'espectadors. El mateix general De Gaulle va declarar ' és l'únic francès més famós que jo. ' El 2014, els alumnes més il·lustrats sempre em diuen el mateix. ' Me'l conec. Ės aquest que fa publicitat per l'oli Puget, oi? ' D'una carrera de més de 200 films, només coneixen un tros de pel·lícula on imiten la seua veu per celebrar una marca d'oli.

http://www.dailymotion.com/video/x93ef3_4-fernandel-publicite-huile-puget_fun

A més de l'oli Puget, Fernandel va inspirar la saga de don Patillo, paròdia de Don Camillo.

http://www.dailymotion.com/video/x7ohw0_pub-panzani-don-patillo_creation

No sé si l'actor, nat a Marsella el 1903, parlava l'occità com a primera llengua. Ara, segur que l'entenia i que l'havia sentit a casa com ho palesaven la seua cantarella. Cap a l'any 1992, van aparèixer cartells on don Patillo bombejava la pasta en la llengua de les regions on els havien fixat. Així vaig veure una versió en occità del Llenguadoc (Dieu sap si son bonas) de Provença en grafia mistralenca ( Diéu saup si soun bouno.) i en català (Déu sap si són bones.)

Tants anys després, aquest detall encara m'alegra el cor.