EL TEMPS
Per comprendre Catalunya Nord, de la identitat desnaturalitzada a l'esperança de futur
Pagès editors
Lleida, 2012
193 pàgines
Com menys es parla la nostra llengua a Catalunya Nord, més es publiquen llibres per a explicar aquest trist fenòmen. Després de L'identité du Roussillon, el magistral assaig de Nicolas Berjoan i de Catalunya Nord, societat i identitat l'interessant estudi d'Alà Baylac, els lectors catalans d'altres terres que vulguin conèixer millor la situació i la història d'aquest trosset de Catalunya disposaran d'una nova eina. Per comprendre Catalunya Nord de Llorenç Planes (Costoja, 1945)
L'autor és un gran patriota, un militant conegut des de fa quaranta anys. L'antic president d'Unitat Catalana, un partit que ha fet tant per a la recatalanització de Catalunya Nord, va publicar El petit llibre de Catalunya Nord (1974, edició ampliada el 1978) i que va ajudar molts catalans del Nord (entre els quals el servidor) a veure-hi més clar en la qüestió nacional.
Aquest llibre, que podrà ensenyar molts fets al públic no especialista, m'ha decebut un xic al començament abans d'interessar-me. Possiblement pel seu caràcter híbrid. Es presenta, abans de tot, com un assaig sobre el nostre país i, al mateix moment, com unes memòries personals i polítiques. Per pudor potser, Planes, al meu entendre, no en diu prou sobre ell mateix i la gent que ha conegut. M'ha agradat que evoqui Lluís Creixells, per exemple, però hauria pogut subratllar la diferència entre la timidesa d'aquest lingüista i la importància de la seua obra. Caldria reeditar urgentment el seu extraordinari diccionari.
Sense entrar en la polèmica debilitant, hauria estat plaent que Llorenç Planes ens expliqués més anècdotes. Només dedica deu ratlles a la seua estada a Alger. Per què en parla,doncs? Quan es limita a l'assaig stricto sensu, retrobem el millor Planes. Amb poques paraules, sap descriure l'organització administrativa de França i la realitat del nostre país. ' Els nascuts entre 1950 i 1980 ja no el tenen com a llengua materna, però han viscut en un món on era ben present, llengua dels avis, i llengua dels pares de vegades. Al contrari, pels que han nascut més enllà dels anys 80 el català molt sovint no es fa servir en família. ' ( p 114) Planes té fórmules definitives com ' Més que una nació, França és sobretot una administració, és a dir una màquina burocràtica. ' ( p 76)
Per mi, a banda de l'abundància d'informacions, el gran interès del llibre rau en la seua justificació de l'expressió tan controvertida de Catalunya Nord. ' El gran interès que jo veia a dir Catalunya Nord, igual que els bascos Euzkadi Nord, és que això permetia guardar l'expressió '' Catalunya del Nord '' per designar tot el territori del nord de Catalunya, que, a més de les terres annexades en 1659, pot comprendre l'Empordà o la Garrotxa i sobretot els Pallars. La Montserrat deia que '' Catalunya Nord '' era al límit de la correcció gramatical però feia observar també que per aquesta mateixa raó creava un fort impacte com passa amb els eslògans publicitaris. ' ( p 146)
Recomani la lectura d'aquest llibre útil i lúcid, molt humà tot esperant que Llorenç Planes publiqui aviat el llibre de memòries que ens deu.