VEF Blog

Un senyor llibre

Xavier Deulonder i Camins

Els reis destronats

Llibres de l'Índex, juny del 2014

251 pàgines

A la darrera escena de Topaze, una obra teatral on Marcel Pagnol denuncia la prevaricació, Topaze declara al seu amic Tamise ' Tu n'es pas un de ceux qui nourrissent la flamme, mais tu la protèges de tes pauvres mains. ' (No ets un dels que nodreixen la flama, però la protegeixes amb les teves pobres mans.) Aquesta citació defineix perfectament el talent de l'historiador Xavier Deulonder i Camins. Els reis destronats, la seva última monografia, m'ha encantat.

En un país normal, Deulonder s'hauria fet ric amb els seus llibres de divulgació històrica. Si més no a França...La seva trajectòria em recorda la feina tossuda d'Alain Decaux i André Castelot que, any rere any, han permès a generacions de francesos de conèixer millor la història. Aquest estudi dels reis que han perdut llur corona és tot un passeig per l'Europa d'antany. Amb frases precises, un humor discret, analisis d'alt nivell, Deulonder sap orientar-nos per la selva dinàstica. Subratlla la ' ineptitud política ' ( pàg 27) de Nicolau II: ' no es desentengué pas dels afers de govern; ara bé, per la seva educació, intel·ligència i temperament, no disposava pas de les capacitats necessàries per dirigir la política d'un país i, menys encara, de fer-ho d'una manera personal i directa tal com com li dictava el seu model d'autòcrata moscovita. ' ( ibid)

Al meu parer, l'autor potser no insisteix prou en la tragèdia que va constituir l'assassinat de Stolypin el 1911, únic polític capaç de modernitzar i salvar la monarquia. En un món ben fet, Nicolau II hauria estat tinent de la guàrdia imperial. Si el pobre Lluís XVI no es podia valer de la Revolució Anglesa, el Tsar coneixia el precedent de la Revolució Francesa. Com ho deia Dalí en un estirabot profundíssim. ' La Revolució Russa és la Revolució Francesa que arriba tard, per culpa del fred. ' Deulonder sap evocar amb humanitat la santa figura de l'emperador Carles d'Àustria.

Amb anècdotes ben triades ens permet copsar la psicologia d'un sobirà. Nicolau II ho volia tot controlar. ' Així, per exemple, si els jugadors d'escacs d'elit, se'ls denomina avui dia grans mestres és perquè Nicolau II va concedir el títol de gran mestre als cinc primers classificats del Torneig de Sant Petersburg. ' ( pàg 28 )

Ja sabem que aquests petits detalls fan la grandesa de les nacions, però potser en aquell temps hi havia mesures més urgents...Deulonder pot passar amb soltesa de l'alta política a l'ultra local esmentant un escriptor oblidat com Enric Danoy.

Amb una prosa agradable, amena, Xavier Deulonder proposa al públic culte no especialista una aproximació apassionant a la història del segle XX. No crec que se'l pugui considerar com un súbdit entusiasta del nou rei d'Espanya, però sé que és un servidor lleial de Catalunya.