E-notícies, 30/07/2014
Tenia vint anys. Era un capvespre de juliol a l'estació de Sevilla. Feia un calmàs insuportable. Una colla de soldats avançaven pel moll amb l'uniforme xop com si acabessin de banyar-se.
Em trobava sol al tren de Barcelona abans que s'instal·lés al compartiment un soldat. Al cap de pocs minuts, vam saber que érem tots dos catalans. Sense molestar ningú, xerràvem en català, la llengua que vam heretar de la nostra gent. Si bé no tinc vuit cognoms bascos, dos són russos (Bezsonov, Grigoriev) i sis catalans (Montalat, Bertrana, Bau, Pujol, Bertran, Brial). Cap de francès...Désolé. Estàvem conversant en català quan hi va sorgir el revisor.
En reconèixer el nostre idioma, digué enfurismat. ' En español ¡ coño! ' Érem joves i no vam respondre res. Un mes enrere, havia travessat tot Espanya parlant francès amb un amic sense cap comentari. En aquell tren, vaig descobrir una veritat desagradable. Molts espanyols odien la llengua catalana. A casa nostra també hi ha gent d'aquesta mena que manifesten un odi patològic contra els espanyols i la llengua castellana.
Francament, creieu que aquesta hostilitat secular pot continuar? No m'interessa pas saber si Catalunya tingué o no un estat propi a l'edat mitjana. Som al segle XXI i veig que molts catalans volen decidir el seu futur. Molts catalans delegen un estat plenament català.
Quants anys Espanya farà cara d'ignorar que molts ciutadans seus ja no volen ser espanyols? Trobeu normal que estadis sencers xiulin l'himne nacional i cremin la foto del rei d'Espanya? Us agrada que tants ciutadans espanyols s'alegrin de les derrotes de la seva selecció de futbol i s'enfadin si els consideren espanyols? A quin país s'ha vist? Què haurem de fer per que ho entenguin a Madrid? Caldrà que catalans encenguin fogueres immolant-s'hi davant del Corte Inglés com els bonzes de Saigon?
Acceptant una consulta sobre el futur de Catalunya, Espanya perdrà potser la seva província més rica, però a la llarga hi sortirà més respectada i més estimada.