VEF Blog

El retorn del mariscal

E-notícies, 20/06/2014

S'acaben de publicar dos llibres molt importants per a conèixer millor la figura del mariscal Philippe Pétain. Aquest heroi nacional el 1918, condemnat el 1945 per col·laboració amb l'enemic, és una de les figures més tràgiques de la història de França. Com deia el general De Gaulle ' Pétain, c'est un grand drame historique, et un drame historique n'est jamais terminé. '

1/ La guerre mondiale 1914-1918, Maréchal Pétain, Privat, Tolosa, 2014

Jean-Jacques Dumur, oficial jubilat, acaba de publicar un manuscrit inèdit de Philippe Pétain, que havia conservat un paleta italià després d'obres realitzades a l'Hermitage, vil·la que el mariscal posseïa a Vilanòva-Lobet. Fins ara, els historiadors repetien que a Pétain no li agradava escriure. Solia confiar la redacció dels seus discursos a oficials del seu estat major com el comandant Charles De Gaulle.

Protegit pel mariscal que el considerava com el seu fill, De Gaulle va renyir amb ell quan no li va cedir l'autoria del llibre Le fil de l'épée, tot dedicant-li ' Car rien ne montre mieux que votre gloire, quelle vertu l'action peut tirer des lumières de la pensée. '

El mariscal Pétain tenia exigències estilístiques molt precises. Volia obtenir la senzillesa d'expressió, escriure com Stendhal. Dictava les idees generals als seus col·laboradors. El mariscal esmenava els textos, els polia, els ribotava fins a fer-los seus.

Aquest estudi de la primera guerra mundial, redactat pel mariscal, constitueix un document extraordinari pels amants de la història. El vencedor de Verdun hi comenta totes les batalles del conflicte, fins i tot a l'Àfrica i a l'Orient mitjà. Els mapes, dibuixats per l'autor, palesen l'excel·lència de la formació intel·lectual dels oficials d'antany.

2/ Pétain en vérité, Marc Ferro, Tallandier, París, octubre 2013

Aquest segon llibre és apassionant. Es tracta d'una sèrie de converses entre un historiador i Marc Ferro, el millor biògraf de Philippe Pétain. Ferro afirma que ' il a été le meilleur stratège de 14-18 mais qu'il n'a pas su valoriser ses idées. Il n'a pas manifesté le calme olympique de Joffre, reculant de la Belgique jusqu'à la Marne. Il n'a pas non plus montré l'ardeur de Foch, ce charisme qui révèle l'audace d'un vrai chef. Mais en épargnant le sang de ses hommes pour que la victoire ne soit pas leur tombeau, les soldats l'ont reconnu —et l'histoire aussi— comme celui qui s'est révélé être le gardien de la terre. ' ( p.51)

Ferro no amaga res de la política antisemita del règim de Vichy i la feblesa del mariscal arran de les exigències dels nazis. Si bé conservava una vitalitat extraordinària per un home d'aquesta edat (86 anys el 1942 quan els alemanys van envair la Zona Lliure) Pétain solia tenir absències. Visitant l'ajuntament de Lió demana ' On som ? Què hi estic fent aquí ? ' Durant les reunions del novembre del 1942, no pot seguir les reunions amb els seus ministres que duren dies i nits sencers i es nega a refugiar-se a Alger. Recordi unes imatges punyents. Hi veiem com el vell mariscal surt del seu cotxe, completament despistat, amb la mirada espaordida dels avis, abans que uns policies l'agafin per les espatlles i el guiïn cap a la bona direcció. Pobre titella ! Pobre fantasma que, volent sacrificar-se pel seu país, va acabar complint actes inacceptables tot perdent el seu honor.

Aquest llibre de Ferro és una joia. Conclouré aquesta història, trista i massa llarga, com l'he començada amb uan citació de Charles De Gaulle. ' La vieillesse est un naufrage...Pour que rien ne nous fût épargné, la vieillesse du maréchal Pétain allait s'identifier avec le naufrage de la France. " ( v.12)