VEF Blog

La creu de cada dia

Mateu Lluís Vives

Tragicomèdia a secundària

Voliana Edicions

Argentona, gener 2014

Fa més de vint anys que m'obessionen aquests versos de Salvador Espriu. ' quan al capvespre torno / del meu diari odi contra el pa / (no saps que tinc la immensa / sort de vendre'm / a trossos ' Com molts lletraferits de la meua generació, em vaig haver d'orientar cap a la docència per a guanyar-me la vida. No passa un mes sense que pensi en matar-me i una setmana sense que vulgui presentar la dimissió.

Mateu Lluís Vives, autor de Tragicomèdia a secundària, opina més o menys el mateix. ' Em tocà 2n d'EGB i ho vaig passar acceptablement. Tant de bo ho haguera passat fatal i haguera fet la creu a l'ensenyament per sempre més. ' ( pàg.16) M'imagini que a Espanya com a França els professors tenen l'obligació de callar uns secrets professionals, l'anomenat 'devoir de réserve ' de l'administració francesa. L'autor, conegut escriptor valencià, ha adoptat el pseudònim de Mateu Lluís Vives per a poder revelar al públic les entranyes fastigoses de l'ensenyament actual.

Un humor constant, mai agressiu, recorre tot el relat. Pensi, per exemple, en aquesta al·lusió als capellans. ' Alhora, estic segur que entre el 95% i el 99% d'ells també són ateus. Però no ho diuen perquè els hi va el jornal. ' (pàg 32) La lectura d'aquest pamflet m'ha deprimit tant com el Dietari d'un professor a secundària de Toni Sala perquè descriuen la situació que hauré de viure d'ací a pocs anys. Si bé els governs es revelen incapaços d'edificar una Europa política, l'ensenyament, en canvi, sí que s'unifica i es desfà. Cenyint-nos a l'etimologia, aquest llibre grinyola com un sac de gemecs. ' Alhora som un col·lectiu de treballadors molt envejat, ja que tenim més vacances que ningú, bo i exceptuant els militars en temps de pau i el clergat sempre i a tot arreu. ' (pàg 66)

L'autor hi denuncia amb força una feina absurda i degradant, mirant de conservar el somriure. Amb franquesa gosa abordar el tema tabú de la misèria sexual dels mestres. ' Com a mestre seriós i responsable, tinc l'obligació d'exigir a les meues alumnes que acudisquen a classe vestides més púdicament, o ja és prou mèrit el sobreesforç de bandejar la temptació de menjar-me-les amb els ulls i mirar cap a una altra banda ? Envien la seua opinió al compte de Facebook de l'editorial, per favor ' (pàg 211) En aquest llibre, redactat amb un estil amè, l'autor potser s'ha implicat massa. Els personatges s'agiten com titelles lamentables. El narrador sempre ha dubtat entre l'assaig alliçonador i la sàtira. Esperi que aviat pugui alliberar-se i publiqui el best-seller que li salvi la vida. Sempre ens quedaran les cançons de Luis Mariano.