VEF Blog

Mireia i Vicenç

El Temps, 19/02/2014

Vicenç Pagès Jordà

Dies de frontera

Premi Sant Jordi 2013

Editorial Proa

Barcelona, febrer 2014

A la fi dels anys 1950 s'editava a França una col·lecció de biografies excel·lents anomenada X par lui-même. Us recomani Anatole France par lui-même de Jacques Suffel i Montherlant par lui-même de Pierre Sipriot. Sense cap vergonya, Roland Barthes va signar Roland Barthes par lui-même seguint fins a l'extrem el títol de la col·lecció. Vicenç Pagès Jordà, guanyador del Premi Sant Jordi 2013, acaba de fer més o menys el mateix amb Dies de frontera, la seua darrera novel·la. El lector poc familiaritzat amb l'escriptor figuerenc s'hi trobarà al confluent de la seua obra.

Alhora experimental com El món d'Horaci (una gran novel·la que caldria tornar a editar), autobiogràfica com La felicitat no és completa i road-movie empordanès com Els jugadors de whist, tots els corrents de la seua novel·lística s'aiguabarregen a Dies de frontera. Vicenç Pagès Jordà ha sabut renovar-se amb una història eterna. Un home deixa la seua dona per un miratge. Desencalvacat del seu somni, en Jordi mira de reconquerir la Teresa.

Amb l'humor ferotge de la casa, Pagès Jordà manifesta una real tendresa pels seus personatges. Si bé el protagonista de Els jugadors de whist era un cretí, en Jordi ens apareix emocionant, ridícul i profundament humà amb les seues ' treves en l'autoodi '.

Gràcies a una llengua plàstica, que podria sonar més empordanesa sens dubte, el novel·lista evoca la vida de cada dia a l'Alt Empordà amb les excursions obligatòries a la Jonquera, al Portús i al supermercat Auchan de Perpinyà que coneixem tots els catalans tocats per la tramuntana. L'historiador del futur farà servir el llibre de Pagès Jordà com a guia de Catalunya l'any de la independència. Com el París de Balzac, el Lió de Lucien Rebatet o el Londres de Dickens, l'alt Empordà del segle XXI adquireix aquí una dimensió literària i quotidiana amb les seues meuques romaneses, els seus supermercats, els seus restaurants sòrdids. Amb discreció Pagès celebra les petites alegries de les penes d'amor i la importància del gin-tonic quan passem per aquests tràngols.

Sense caure mai en el sentimentalisme, Pagès descriu el retorn èpic de Teresa cap a Figueres, amb reminiscències inconscients tal volta de l'última caminada de la Mireia de Frederic Mistral per la plana de la Crau. ' Enforo de la Crau se n'a gaire parla. '

Aquest llibre surt pel febrer del 2014 i, el 25 de març, tots els felibres i admiradors del mestre de Malhana commemoraran el centè aniversari de la desaparició del poeta. Esperem que d'aquí a un segle encara hi haurà catalans de llengua catalana que recordaran aquesta novel·la.