Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
Valencià i català
E-notícies, 4/02/2014
Fa uns quants anys, vaig descobrir un web que explicava les vint diferències majors entre el català i el valencià, llengües tan allunyades l'una de l'altra com el coreà i el castellà. Advertien d'entrada ' no se admiten insultos.'
Mare de Déu ! No vaig insultar ningú. Ans al contrari, els vaig agrair perquè, gràcies a aquella bona gent, vaig descobrir que al meu poble de Nils, sota administració francesa des del 1642, parlem tots valencià. És per això que els meus avis i tots els veïns entenien tan bé els veremaires que pujaven des de les comarques valencianes i tan malament els murcians. De les 20 diferències esmentades, compartim 18 (despús d'ahir, morros, cantéssem, meua, seua, etc.)
Senyors blavers, siguin seriososos i deixin de dir burricades! El valencià i el català són els dos noms de la mateixa llengua com el castellà-espanyol, el neerlandès-flamenc-holandès-afrikaans, l'annamita-vietnamita.
Existeix una traducció valenciana distinta de la catalana de les aventures de Tintín o d'A la recherche du temps perdu ? Hi ha una viquipèdia valenciana ? Diccionaris anglès-valencià, suec-valencià? Entenc que molts valencians se sentin espanyols, però que no vinguin amb històries de la vora del foc. La gentussa que dubta de la unitat de la llengua catalana m'evoca els cans que pixen contra Notre Dame de París. Ja poden espletir-se. No malmetran la beutat de la catedral.
La llengua és el principal tresor d'un poble amb els seus monuments artístics i els seus paisatges. Atacar-la constitueix un crim contra la intel·ligència, una escopinada a la bellesa del món.
Commentaires
Jo creuava als anys 70 tan sovint la frontera del Voló que arribí a conéixer de vista alguns dels guardes de frontera francesos. Un dia vaig fer, per encàrrec d'una clienta, un preguntat. La bona dona va restar ben sorpresa en sentir la resposta atés que no li calgué traducció. -No sabia jo que ací també parlaven valencià, va dir.
Em sembla que discutir si el català és la mateixa llengua que el valencià és totalment inútil. Es evident que és la mateixa llengua. Però n'hi a, en Catalunya, que consideren el valencia com a dialecte, i, generalment, les cases editorials principatines rebutgen els manuscrits escrits en valencià. Es una llàstima. En realitat, tant el català principatí com el valencià son dos dialectes del català, dos estàndards distints (amb diferéncies petitonetas, la veritat, les formes verbals més que tot). Em sembla que el debat veritablement útil seria més aviat aquest: per què resulta tan complicat, tan dificil per a un autor valencià publicar en valencià a Barcelona?