Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
Epopeia ornitològica
EL TEMPS 22:01:2014
Joan-Carles Martí i Casanova
Els països del tallamar
Edicions Documenta Balear
PREMI MITROFAN 2013
Epopeia ornitològica
La setmana passada, vaig visitar, com cada any, la fira LiberLiberis de Besalú. Em van meravellar la vitalitat i la diversitat de les nostres petites editorials. Parlaré una altra vegada dels títols que em van atreure l'atenció per a centrar-me en Els països del tallamar de Joan-Carles Martí i Casanova.
L'autor, de procedència elxana, va viure la seua infantesa migpartida entre Marsella i Austràlia abans que els seus pares tornessin a Elx. Ens explica la història de la seua família en una obra acolorida. Un escriny estrany de joies. Poètic. Inclassificable. Bonic i trist com una cançó d'antany on els bons sentiments boten fins a l'ànima en l'oceà meravellós de les nostres pobres llengües humanes.
No es tracta ni d'una novel·la clàssica o moderna, ni d'una epopeia, ni d'un poemari, ni d'una autobiografia, ni d'un assaig. Aquesta obra, singular i dúctil, vola a la cruïlla de molts vents. Aquest és un llibre on regna una llibertat total i no pas un best-seller cerebral i comercial. Pot evocar en occità llenguadocià un amic de Quilhan, citar Dalida i Luis Mariano abans d'analitzar versos de trobadors. L'autor desgrana records amarats d'humor i de nostàlgia confiant-nos el seu amor pels seus tres països i les llengües que s'hi parlen. El jove Martí somia en català elxà, riu en occità provençal, juga en francès marsellès, canta en castellà meridional i llegeix en anglès tropical.
Amb una tendresa infinita, una llengua pinyada, l'autor parteix de l'ultra local per accedir a l'universal. Conta la història de la seua gent com si fos una nissaga d'ocells. El pare es diu Baldrigot, la mare Na Calàndria i el protagonista Gabre. ' El Dr Joan Coromines (…) trobaria «gabre» com a rossellonès antic una « mena d'ocell gallinaci» (pàg 109). Cada cop que apareix un nou personatge, l'autor el descriu com un ocell i descobrim el decorat del cel estant. Com Frederic Mistral o Jacint Verdaguer, Joan-Carles Martí és un poeta panoràmic. No li fa pas por encarar-se amb la immensitat ni amb temes eterns com l'amor dels seus, l'exili, la mort, la bellesa del món. Aquest llibre de lectura obligatòria pels lectors catalans cansats de relats medievals, de Germanies, d'evocacions de la guerra civil espanyola, de relats de docència i de masturbacions frenètiques en estacions suburbials. Si m'escolteu, passareu una estona deliciosa. Com m'ha agradat aquest llibre digne de les millors pàgines de Marcel Pagnol. ' C'est une petite chanson de piété filiale, qui passera peut-être aujourd'hui pour une grande nouveauté. ' (pròleg de La gloire de mon père )
Fins ara, la cultura catalana s'acontentava amb la Dama d'Elx. D'ara endavant tindrem el senyor del Palmerar.
Commentaires
Amic meu, més enllà de la ressenya, més enllà de l'honor que em confereixes, t'he de dir que conèixer-te és de les coses més grans i més agradables que m'han passat en molt de temps. Recordarem sempre aquesta estada a Perpinyà, la calidesa de la gran ciutat de llengua catalana més al nord; de la gran ciutat de llengua catalana més al sud de totes; Elx; la meua ciutat i la teua...I aquesta bella foto del Vièlh Port marsellès, la ciutat on vaig nàixer i vaig viure els primers 9 anys de ma vida!