VEF Blog

Ana Botella i l'anglès

E-notícies, 9/09/2013

No tinc cap simpatia ni cap antipatia per la senyora Ana Botella. Més aviat li tinc una certa admiració per haver suportat tants anys un personatge tan gris, tan avorrit com don José María Aznar.

Molta gent ha rigut sentint l'anglès de la senyora Ana Botella. A mi m'ha inspirat pietat més aviat. Amb els anys, gràcies a la meua passió per Frank Sinatra i pel cinema hollywoodià dels anys 1940-1950, entenc l'anglès de la gent educada prou bé i el parli amb una soltesa relativa, apunyalant la gramàtica (pobres preposicions...) i conservant un cantarella francesa espantosa digna de Maurice Chevalier en públic. El murri el parlava perfectament amb un accent molt bo però, però per agradar als seus admiradors, l'esguerrava.

No entenc aquesta mania de voler imposar als nostres polítics l'obligació de dominar l'anglès. S'ha mort la raça dels bons intèrprets? Winston Churchill parlava un francès comparable a l'anglès de la senyora Botella, i l'anglès del general De Gaulle no valia més. Aquest desconeixement els va impedir ser grans estadistes?

M'agradaria més que els polítics tinguessin coneixements econòmics i històrics.

Mussolini dominava el francès, l'anglès i l'alemany; Enver Hoxha i el doctor Goebbels el francès; Albert Speer el francès i l'anglès. Guy Mollet, un dels pitjors polítics francesos del segle XX, era professor d'anglès i el nul·líssim Jean-Marc Ayrault ensenyava l'alemany antany.

Crec que val més criticar la manca de modestia de la senyora Botella que ha tingut la pretensió de defensar la candidatura de la seua ciutat en una llengua que no domina. No tothom té la formació i les facilitats lingüístiques del president Mas.

' Um homem só deve falar, com impecável segurança e pureza, a lingua da sua terra : todas as outras as deve falar mal, orgulhosamente mal...Falemos nobremente mal, patrioticamente mal as linguas dos outros...'

(consell d'Eça de Queirós A correspondência de Fradique Mendes)