VEF Blog

Tom Sawyer, el nostre germanet

 Ressenya publicada a la revista El Temps                    

Si definir la mala literatura no costa gaire, distingir la bona literatura no és pas fàcil. Un criteri que proposirau en el famós lema publicitari de Tintín. ' De sept à soixante-dix-sept ans.' Algunes obres tenen el privilegi de travessar els anys i d'agradar a totes les edats. Pensi en les meravelloses memòries de Marcel Pagnol, Les lettres de mon moulin d'Alphonse Daudet. Les aventures de Tom Sawyer de Mark Twain constitueix un dels cims d'aquesta literatura atemporal. Aquest llibre em va agradar als deu i als vint anys.

L'he tornat a llegir al portal dels cinquanta i la màgia ha operat de nou. Aquesta obra mestra, arraconada en les seccions de la literatura juvenil on els editors la manipulen, l'estripen i la trituren com les novel·les d'Alexandre Dumas i Jules Verne, és sensacional i pot agradar —ho repeteixi amb solemnitat— als lectors de qualsevol edat. L'home madur hi descobrirà una amargor somrient que un pallago de deu anys no veurà. Feliç el lector que encara no s'ha endinsat pel món deliciós de Sant Petersburg, el poble imaginari vora el Mississipi on viuen en Tom Sawyer, l'Huckleberry Finn, el terrible Joe l'Indi aixJ com la Becky Thatcher, molt més simpàtica i bonica que la seua homònima britànica.

El llibre no té pas una intriga ben estructurada com les novel·les d'Albert Sánchez Piñol, per exemple. Ans al contrari, es presenta com un enfilall d'historietes amb un lligam narratiu molt fluix. Tant se val. La lectura és deliciosa. L'humor, tintat amb una melangia discreta, amara tot el relat. En Tom somia que és Robín Hood. ' S'hauria mort si no hagués aterrat en un llit d'ortigues i no s'hagués aixecat massa ràpidament per un cadàver. '

Com ningú, Mark Twain ha sabut recrear el món màgic de la infantesa amb els seus entusiasmes, els seus enbaladiments, el seu egoisme i les seues supersticions. A Massy, quan tenia deu anys, també volia ser Robín Hood i, si no em feia por Joe l'Indi, mai no m'hauria aventurat pels subterranis de l'Avenue Saint-Marc on deien que ' l'homme des caves ' raptava els mainatges per endur-se'ls a la Xina. Al moment melangiós d'acomiadar-nos d'en Tom Sawyer i de tots els seus companys, recordi aquests versos de José María Valverde. ' ¡ Oh Señor, aquel niño que yo era / quiere pedirte, muerto, / que le dejes vivir en mi presente un poco! ' (José María Valverde, Hombre de Dios)