VEF Blog

De l'estat català

E-notícies, 16/06/2013

Un dels principals arguments dels partidaris del manteniment de la integritat d'Espanya és la suposada inexistència d'un estat català en la història.

No entraré en qüestions dinàstiques i històriques massa antigues. Només em cenyiré al segle XX.

Acceptant la hipòtesi que mai no hi va haver cap estat català en la història, és fàcil retorquir. I què?Et alors? So what? No és pas necessari tenir precedents històrics perquè aparegui un nou estat en el concert de les nacions.

Una petita comparació amb el cas algerià em sembla interessant. El 1936, Ferhat Abbas, futur president de l'assemblea nacional algeriana, declarava ' “ Je ne mourrai pas pour la patrie algérienne, parce que cette patrie n’existe pas. Je ne l’ai pas découverte. J’ai interrogé l’histoire, j’ai interrogé les vivants et les morts, j’ai visité les cimetières, personne ne m’en a parlé...” ( No moriré per a la pàtria algeriana, perquè aquesta pàtria no existeix. No l'he descoberta. He interrogat la història, he interrogat els vius i els morts, he visitat els cementiris, ningú mai no me n'ha parlat. )

El 1936, efectivament, mai no havia existit cap estat algerià. Per culpa del colonialisme i de la incapacitat dels governs francesos de reconèixer la diferència cultural, Algèria, creació administrativa francesa, va acabar esdevenint un estat independent el 1962.

Si els catalans ho volen i no es desanimen davant tants obstacles, l'estat espanyol haurà de reconèixer algun dia la república catalana com França, ' République une et indivisible ' hagué d'acceptar la independència d'una terra francesa del 1830 ençà, abans de Niça o Savoia.

Un sentiment nacional pot néixer tard. La majoria dels estats contemporanis no havien tingut precedents de sobirania. Catalunya serà independent quan ho voldran els catalans.