Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
Adéu Sensei!
Fa uns quants anys em vaig voler matar. Em trobava a l'Hôtel de la Demi Lune a Lanamesa, establiment que no devia haver canviat gaire en cinquanta anys. Un ascensor arcaic puja a les tres plantes amb un passadís llarguíssim que tenen la comuna al fons. Em vaig despertar al capvespre amb la certesa absoluta que m'havia de matar. Era evident com el cicle de les estacions. Per què no ho vaig fer? No vaig tenir por. No. Me va fer goda, una mandra incontrolable. Me va fer goda sàller del llit, pujar la cortina, obrir la finestra i saltar. Vaig pensar. Em mataré demà...
La lectura d'alguns números de la revista La Nouvelle Revue d'Histoire que m'havia deixat mon pare em va ajudar a passar una vetllada agradable. Aquella revista, ben presentada i amb col·laboradors de categoria, tenia una orientació ideològica més aviat dretana diferent de la premsa habitual.
El director de la revista —Dominique Venner— havia mirat de matar el general De Gaulle als vint anys. Durant la seua estada a les presons de la república va llegir i va reflexionar molt. Es va convertir en un dels majors ideòlegs de l'extrema dreta francesa.
Les seues teories neopaganes no m'interessen. Sempre priviligiï l'home que val més que els seus discursos. Amb els anys, Venner havia deixat la política i escrivia assaigs històrics de qualitat. El seu llibre sobre el general De Gaulle m'impressionà. Em van seduir el seu diccionari de la col·laboració i la seua història de l'exèrcit roig que palesen la seua cultura i la seua honestedat intel·lectual.
Venner defensava un ideari neofeixista, un paganisme anacrònic, però m'agradava la seua nostàlgia per la vella Europa dels balnearis i dels llantions, l'Europa de les catedrals i dels castells. Dominique Venner ja no suportava l'evolució massa ràpida del món i no li va fer mandra al darrer instant. S'ha matat davant de l'altar de Notre Dame de París, lloc simbòlic de la civilització francesa. Potser havia llegit massa els autors japonesos i s'havia equivocat d'època. Ja ho sé, però el seu suïcidi, grotesc i súblim alhora, m'ha trastornat.