VEF Blog

La senyora Arnoul

Mai no oblidaré el dia que vaig conèixer la senyora Arnoul. Era a la primavera del 1995 durant la setmana de Pasqua. Malalt a casa de la padrina, havia llegit, enfebrat, Madame Arnoul el llibre de records que Jean-Noël Pancrazi acabava de publicar. Vaig descobrir un dels darrers estilistes francesos, espècie que considerava quasi perduda des de la mort de Montherlant.

  Amb elegància, unes frases plenes de relatius que dominen el relat com les verandes i les galeries de la Casa de la seua infantesa, Pancrazi evoca, al primer capítol, el temps de la felicitat, la vida de cada dia a Batna, petita població als altiplans de l'Algèria francesa oblidada als confins del desert entre dues ciutats romanes. L'autor hi retroba la seua Arcàdia, un reialme d'olors i de sensacions fràgils. El mainatge, contemplatiu, lector compulsiu, s'escapa cada nit mirant per la finestra l'arribada de l'avió de París.

A partir del segon capítol, la innocència s'esquerda. El petit Jean-Noël descobreix amb un veí, a penes menys jove que ell, els primers dolors de l'amor. Al mateix temps, els adults s'agiten, xerren al ritme dels atemptats i de les rotacions dels helicòpters. Batna, la petita ciutat sense importància coneguda només gràcies a una marca de caramels, es converteix en una base de l'aviació francesa que elimina, metodicament, científicament i sense escrúpols els rebels algerians. Veiem la guerra amb els ulls d'un infant com a Hope and glory, la pel·lícula de John Boorman. Amb una diferència, tanmateix. L'Angleterra de Boorman ha canviat però encara existeix. L'Algèria de Pancrazi ha desaparegut per sempre, Atlàntida engolida per les sorres de la política i el vent de la història. Amb paraules superbes, imatges punyents com les darreres cançons de l'Édith Piaf, Pancrazi recorda els seus darrers dies a Batna. Un matí radiant de juliol, se'n va anar amb els seus pares pressentint que no tornaria a veure mai més el seu país.

He traduït aquest llibre perquè ja no suportava que tants lectors catalans no el poguessin llegir.

No m'ho ha confessat mai l'autor, però estic segur que, algunes nits, viatja damunt de les ales de l'avió de París i se'n torna a Batna, volant per damunt dels jardins i de les vil·les perfumades.