http://www.jornalet.com/nova/1730/descobrir-lo-pentagoni-catalonha-les-meues-universitats-de-joan-daniel-bezsonoff
Article de Terric Lausa a LO JORNALET
Sovent s’ausís del rosselhonés Joan Daniel Bezsonoff qu’es lo “mai occitan dels escriveires catalans”. Aquesta referéncia es deguda per una part a la granda afeccion e coneissença de l’autor per la matèria occitana en general, provençala e lengadociana en particular que la siá pròsa n’es claufida, e per autra part a l’accion del sius libres que mantun còps se passa en tèrra occitana.
Aprèp la parucion de “Una educació francesa“ en Bezsonoff, dins lo segond volum de çò que serà una trilogia, relata los sius estudis superiors en Occitània, al Licèu Masséna de Niça, en classa de Khâgne. Dins aquesta institucion elitista e classica, lo jove Joan Daniel aquesirà una cultura umanista solida e segura. Plan solide, l’environament estudiantin, cultural e lingüistic de Niça, lo benesit aire del temps estudiantin seràn per el l’autre penjal de la siá formacion d’òme.
Aqueste libre magnific es coma un valat de montanha: un rajal d’aiga jove e clara sus una dralha de calhaus intemporals. Amb un estile precís que nos dintra tot dreit dins l’arma, l’autor nos fa cabussar dins l’univèrs de la malenconiá (la melangia coma el l’anomena) del temps de la jovença, de las grandas esperanças, de la leugeretat. Legir aqueste libre es far un viatge al dintre de las nòstras capacitats de nos esmòure del temps passat, e quitament del nòstre temps passat. A travèrs los sovenirs de l’escriveire, tornarem trapar los nòstres quitis sovenirs: “En aquel temps, los estudiants encara coneissiam lo latin e lo grèc. Escotàvem disques de vinil e caissetas. Cap de sabent fòl aviá pas encara inventat la sida. Per trucar a l’ostal, caliá dintrar dins una cabina amb un molon de monedas. Viviam amb un bonaür malencòni, un romantisme tardièr e aimàvem los calabruns, la companhiá dels àngels, los creissents del matin, los jornals plens de tinta, las liquors italianas, las cançons de Frank Sinatra. Aimàvem la vida e la vida nos correspondiá.”.
En tot descriure unas lescas de bonaür lo libre ne donarà al legeire una brava part en li rementar, coma o escriu en Bezsonoff, aquesta pensada que cadun a conegut: “Era feliç i no ho sabia”.
Terric Lausa