E-notícies, Sant Jordi 2013
En la seua correspondència, Gustave Flaubert escriu ' Je me méfie des bals masqués de l'imagination. ' Es refereix probablement a aquells moments d'exaltació quan un escriptor està molt content de les línies que acaba d'escriure. En llegir-les l'endemà, s'adona de llur mediocritat. Aquestes línies enlluernadores de la vigília ni serveixen per sargir mitjons.
Cal malfiar-se dels embadaliments estètics i dels judicis precipitats. Quan un col·lega em va deixar Les benignes de Jonathan Littell, confessi amb recança que el llibre va entusiasmar-me. Li vaig dedicar totes les estones lliures de la setmana abans d'acabar aquella lectura apassionant. Què queda d'aquesta antiga admiració? Un xic de vergonya d'haver estat ensarronat i sobretot un gust fastigós de licor. La primera glopada et meravella, la primera copa t'encisa, la segona t'embafa.
Amb altres obres passa el contrari. Recordi que vaig llegir Le hussard sur le toit de Jean Giono. Reconeixia in petto l'alta qualitat literària de la novel·la, però uns quants passatges m'avorrien. Tot el contrari de Littell. Vint anys després, en conservi un record meravellós, unes imatges de postes de sol, uns camps d'espígol que s'esplaien entre dos serrats malgrat la presència constant de la mort.
Sé que el títol cridaner no té estrictament res a veure amb aquest article, però quantes vegades he tingut la mateixa sensació amb els comentaris al peu dels meus articles? Em perdonareu aquesta carallada estudiantil.