E-notícies, 17/04/2013
Arriba la festa de Sant Jordi i prenc la llibertat de fer-vos uns quants suggeriments.
En català, recomani la lectura de Vida articulada de Josep Maria Espinàs. Algú ho ha de dir. El darrer llibre de Josep Maria Espinàs és una autèntica obra mestra, superior a tots els bluffs que es vendran aquest dia. L'autor ha sabut triar els seus millors articles i, gràcies a ell, retrobem el perfum dels dies esvanits i recordem els amics que ens han deixat.
Tenia una certa reticència davant del llibre de Josep Lluís Carod-Rovira. Em pensava que la política és una mala companya de la literatura. Pel que fa a Una passió italiana, anava equivocat. Aquest calaix de sastre molt personal, adés guia, adés llibre de memòria, adés assaig m'ha seduït. L'autor sap comunicar la seua passió per Itàlia. ' Per un català és impossible de sentir-se estranger a Roma. '
En castellà, he llegit recentment Ardor guerrero on Antonio Muñoz Molina evoca amb talent el seu servei militar. Aquests records marcials m'han divertit i emocionat alhora. Hi he trobat aquesta perla que us comuniqui. ' ¿Era democrático un estado que lo enviaba a uno a la cárcel por manifestarse en favor del derecho más elemental de todos, el de la autodeterminación de los pueblos? ' És veritat que per la majoria dels francesos i dels espanyols els catalans no formem un poble. Per ells som una gent estranya que vivim en dues regions a cavall del Pirineu. Una petita que pertany a França i una gran a Espanya. A veure si l'any que ve aquesta definició ja haurà caducat.