Núvol, 14/04/2013
Una tia de ma mare a Cànoes es deia Berta Brial. En aquell temps, encara hi havia tietes que es deien Berta com a les novel·les de Flaubert. Ma mare se l'estimava força la tieta i no parava de fer-li petons com si pressentís que s'havia de morir molt jove.
La tia, contenta, deia ' aquesta pallaga és un munt de potonejaire. ' Quan un català del Principat o d'altres terres catalanes sent un català del nord que fa servir expressions estranyes, es pensa que són francesades. S'equivoca. Jo diria que 80% de les diferències entre els nostres parlars provenen dels occitanismes o arcaismes que s'han mantingut a casa nostra com flors d'espècies endèmiques.
El mot potó { pronunciem putu, i en plural putus, com diem ' els cas catalas dormen a l'umbra das pis > els cans catalans dormen a l'ombra dels pins } i els seus derivats potonejar, potonejaire, potonejada veïnegen amb l'occità 'pòt ' que vol dir llavi.
L'any passat, es varen organitzar a totes les províncies de l'estat francès que no tenen el francès com a llengua pròpia, unes manifestacions i lipdubs.
La iniciativa tingué un tal èxit que enguany s'ha decidit celebrar la llengua catalana amb una 'potonejada' pels carrers centrics de Perpinyà. Hi havia animacions a la plaça Aragó on els vells moros i els francesos d'Algèria enyoren l'Square Bresson d'Alger, al Castellet i a la plaça de la República que els perpinyanesos de soca-rel anomenen plaça del Mercat.
La manifestació descentralitzada a molts rodals, amb sardanes davant del vell teatre, vendes de productes del terrer al peu de la Casa Pairal em va semblar menys colossal que l'any passat, però unes 7000 persones portaven el tatuatge dels participants a la mà. Aquest amor proclamat per la llengua de Ramon Muntaner m'ha animat com els primers raigs de sol després de l'interminable hivern que acabàvem de travessar. Estaria bé, però, anar més enllà de les bones intencions per salvar la nostra llengua de la seua lenta agonia. La proclamació ràpida d'una república catalana al sud de l'Albera ens ajudaria molt en aquesta tasca a més de donar-nos la certesa de conèixer el dia més bonic de la nostra vida.
Commentaires
Si li diguera a Jane Rusell: "et vull fer una munt de potons", m'entendria?