VEF Blog

L'aspirant a italià

Ressenya publicada al TEMPS

Josep-Lluís Carod-Rovira

La passió italiana

Editorial 3 i 4

València, desembre 2012

Premi Octubre 2012

    Per un cop que vaig a Roma, el Papa dimiteix. Ha entès que la Ciutat Eterna era massa petita per nosaltres dos? Després d'una setmana a Roma, torni amb la melangia d'un enamorat abandonat, trist com el periodista Joe Bradley quan la princesa Anna se'n va per sempre. Per tal de consolar-me, he llegit La passió italiana de Josep-Lluís Carod-Rovira, guanyadora del darrer Premi d'Octubre. Amb aquesta incursió en la 1iteratura, Carod-Rovira ens proposa un objecte inèdit, una barri-barreja exquisita, variació moderna de les Memòries d'un turista de Stendhal. Com Henri Beyle, Josep Pla, Maurice Barrès i tants altres artistes, l'autor s'ha enamorat d'Itàlia. El seu llibre constitueix un passeig sentimental, un calaix de sastre deliciós com una copeta de Limoncello un vespre d'estiu. ' Josep Pla segurament el més amarat d'Itàlia dels nostres escriptors, es considerava un simple aspirant a italià i era del parer que els catalans havíem de considerar Itàlia com la nostra segona pàtria. ' ( p 29) Idea capital que Carod-Rovira reitera ' Per un català és impossible de sentir-se estranger a Roma. ' ( p 42) Seguint el seu caprici, l'autor ens explica els seus anys de presó, les amistats que s'hi van consolidar i unes quantes consideracions culturals sobre el país. Visitem l'Alguer, Roma, Sicília amb aquest guia apassionat i apassionant, animat per una erudició natural, mai pedant. M'hauria agradat que insistís un bri més sobre la proximitat entre les llengües catalana i italiana. Com un cicerone de luxe, Josep-Lluís Carod-Rovira, ens dóna l'adreça de les seues llibreries favorites i dels bons restaurants. A París com a Roma. Igual que Els tres mosqueters, La passió italiana és un llibre que obre la gana. Confessi que m'ha enllardat quan disserta sobre les varietats de pasta. Quan Carod evoca Roma, excel·leix. Què me'n diueu d'aquest passatge sobre les colors de Roma? ' Els colors de Roma són l'ocre, el safrà, el siena, tots colors terrosos que, de vegades, diríeu que gosen decantar-se, amb timidesa, cap a tonalitats lleugerament rogenques, però d'un vermell contingut, que no acaba de decidir-se a ser-ho plenament. ' ( p 41)

Si no fos tan gandul, m'aixecaria i aplaudiria. Bravo maestro, bravissimo! Faré dos petits retrets abans de concloure. Fam. La te solitària de Gatopardo m'ha ferit l'ull (p 109) i m'ha recat que el llibre no sigui més llarg. Si Josep-Lluís Carod-Rovira no fos tan útil a hores d'ara, m'agradaria que ens parlés de Florència, Venècia, Trieste i dels llacs encantats en un proprer llibre. Carod-Rovira sap que Roma no és una ciutat italiana sinó una ciutat romana on el passat imperial us aclapara a qualsevol cantonada. ' Je sais ce qui s'est passé ici. ' per plagiar De Gaulle.