Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
Marsella
E-notícies, 8/04/2013
Llegint la premsa de Barcelona o París, em sembla sovint que els periodistes parlen de temes que no dominen. Quants entre ells coneixen realment Marsella?
Presenten la ciutat com un Xicago mediterrani, un annex de Nàpols, ple de racistes i de gàngsters.
Abans de tot, Marsella és un dels rodals més bonics del món. De la ciutat mil·lenàri queden pocs monuments. Els seus edificis més interessants només es remunten al segle XIX amb la Rue de la République, l'església de la Major, el palau de Longchamp i el seu jardí sense oblidar Nostra Dama de la Guàrdia. La bellesa de Marsella prové de la mar i de les muntanyes que l'envolten. La mar us segueix per tota la ciutat amb el seu blau intens a l'estiu, la ferum i els crits dels gavians.
Marsella és l'única ciutat de la república francesa que viu d'esquena a París. Allí, els intel·lectuals, els catedràtics, els lletraferits conserven l'accent local mentre que tants provincians miren de perdre la cantarella natal per triomfar vora Sena. Els habitants de Marsella, sigui quin sigui l'orígen, són tots marsellesos de debò. Tothom a Marsella se sent ciutadà de Focea i soci de l'Olympique de Marseille. Allez l'OM! Provençals, italians, corsos, francesos d'Algèria, negres, jueus de Tunísia, moros, armenis, indo-xinesos, tots els pobles es barregen a Marsella i els fills dels nouvinguts parlen amb l'accent de Fernandel. Els marsellesos comparteixen les platges, les illes, les cales, el sol, l'alegria de la ciutat.
Als barris del nord hi venen una neu mortal. Regularment, moren camells, assassinats. Marsella, com la mar, elimina les taques, les digereix. No passa res. Les gavines volen damunt els pujols de l'Estaca, les noies colrades caminen pels carrers i els vells pescaires continuen anant a la seua. Saben que els parisencs mai no coneixeran l'alegria senzilla de menjar un gelat a la plaça de Lenche mentre els gats mandregen a les terrasses sota el cel de Marsella.
Commentaires
Sincerament. aquí no sembla que cuinin amb mantega, oi? I és que no hi ha res més artificial que els vells estats de matriu jacobina, plens de prejudicis i de tòpics. Al respecte només cal mirar els còmics de l' Astèrix, per exemple la "Volta a la Gàlia" i "Astèrix a Còrsega", on es destil.len tots els ridicols i tronats tòpics i clixés petitburgesos referits als diferents grups ètnics i socials. Només cal veure com ens són presentats els niçards, els marsellessos i els corsos. I si anem a un altre còmic, per exemple Eric Castel, podrem observar com els mateixos prejudicis i clixés raciials són aplicats als catalans i barcelonins, fins al punt que no sabem si són guatemaltecs.... En fi, misèries del jacobinisme.....
El barri dels catalans, que va escriure Dumas a El comte de Montecristo.