VEF Blog

El decàleg d'en Magí

Aquell quinquagenari havia complert mil oficis abans de publicar novel·les negres. Com podia desagradar-me un home que s'anomenava Rosselló i Magí com la capella de Sant Magí a Montboló? Em va regalar el seu Parany suís que , si bé no en en recordi res, almenys no em va avorrir. Vaig tenir el mal gust de deixar-li el manuscrit de El primer cop. Se'l va llegir o, si més no, m'ho vaig creure. Fins i tot em donà consells que no em serviren de res perquè passaren molts anys abans que els entengués.

—Nen, el teu llibre no està malament, però, digui el que digui la senyora Rodoreda, una novel·la no són només paraules. Les paraules constitueixen les pedres de la casa. El llibre no pot ser només un recull de frases boniques. Una novel·la, per plagiar Jean Gabin, és primer una història, segonament una història i tercerament una història. Una novel·la la fan personatges i un clima. Si vols escriure llibres sense personatges, sense història amb un estil verbós no escriuràs cap novel·la. Només podràs parir un d'aquests experiments avorrits que agraden tant als francesos i als crítics, un bluff pretensiós i va ple de consideracions sobre la pintura, la vida, la mort i la pèrdua. Hi ha gent que s'avorreix tant que et vol avorrir amb llibres buits. Tens traça. Tens imatges originals, però no és suficient. En una novel·la, els passadissos, els túnels m'apareixen com els moments més importants del llibre, les seves transicions. Una novel·la, Daniel, em fa pensar en la travessia a peu d'una ciutat. Has de passar per tots els carrers petits dels suburbis per accedir al centre. I si's plau no imitis a ningú. Escriu el que t'agrada. Parla de temes que t'interessen. Fuig de les modes. Escriu i, si no vens cap llibre, vés a passejar. La vida és meravellosa, plena de països desconeguts on parlen llengües màgiques i on t'esperen dones complicades. Viatja, llegeix i escriu només si tens coses a dir i no oblidis mai que un dia només Déu entendrà les nostres pobres parles humanes...