E-notícies, 3/03/2013
Si no ho hagués vist, no m'ho creuria. Antany anava sovint a Besiers per a documentar-me i impregnar-me de l'atmosfera, del 'genius loci.' Feia un any que no hi havia tornat i he tingut un accés de melangia atroç, una enrabiada impotent.
Raymond Couderc —recordeu el nom d'aquest personatge— actual batlle de Besiers, ha gosat ordenar la destrucció de la vella casa de correus, una perla neoclàssica, edificada el 1912 per l'arquitecte Paul Harant. He pujat fins a la plaça Gabriel Péri, ex plaça Camille Pelletan antigament Place de la Mairie. Els batlles i els règims se succeixen i canvien el nom dels carrers per mirar de deixar un rastre. A l'antic Plan del Mercat (el nom occità de la plaça), m'he encarat amb un munt de runes. Berlín el 1945...
Aquest edifici era digne de qualsevol capital europea. Un immoble essencial a l'harmonia de l'Avenue Mas i de la seua arquitectura a la Haussmann.
Durant la demolició, un gat es va amagar a la cúpula. Van haver d'interrompre les obres mentre els bombers recercaven el moix arqueòleg. M'agradaria que l'ànima del vell edifici s'hagués refugiat en aquest petit felí.
Milers i milers de ciutadans s'han mobilitzat per a impedir la destrucció de la vella Posta. Debades. Ja no queda res...Vergonya al ministre de cultura Renaud Donnedieu de Vabres que el 2004 va donar el seu permís. Vergonya a Raymond Couderc, l'alcade de Besiers, i els seus tinents! Vergonya cavallers! Que un dia els seus néts s'avergonyeixin de portar el nom de vàndals.
John Ruskin escrivia el 1849 a ' The Seven Lamps of Architecture ' ' It is again no question of expediency or feeling whether we shall preserve the buildings of past times or not. We have no right whatever to touch them. They are not ours. ' (La conservació dels monuments del passat no és només una qüestió de conveniència o de sentiment. No tenim el dret de tocar-hi. No són nostres.)
Commentaires
Em pensava que els polítics de la "Republique" no eren tan animalots com els d'aquí el principat. Però deunidó.