Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
Ahir i demà
E-notícies
Fa 25 anys que festegi les muses i ensenyi algunes coses que sé als adolescents.
Quan vaig tornar a Perpinyà pel setembre del 1993, em van destinar a les classes més difícils del meu institut. Les anomenades classes tècniques. Amb aquells adolescents podíem comentar Britannicus de Jean Racine i estudiar la dinastia Júlio-Clàudia. No dic que aquell estudi els entusiasmava, però aquella obra romania al seu abast.
Al jovent d'ara li costa llegir novel·les tan accessibles com Bel-Ami de Guy de Maupassant o L'Atlàntida de Pierre Benoit. M'he adonat amb tristor que només coneixen Fernandel —sí el gran Fernandel— gràcies a una publicitat per olis d'olives...
He descobert que tampoc coneixen artistes com Cary Grant, Humphrey Bogart, Jean Gabin o Pierre Fresnay. Hem d'acceptar que el jovent d'ara és una generació mutant. Els joves saben poques coses de les humanitats. En canvi, dominen les noves tecnologies. L'escola hauria d'afavorir un intercanvi fructuós entre el món d'ahir i el de demà, però, a França si més no, no anem pas per aquest camí.
Commentaires
Viuen en un mon virtual i de baix perfil intel.lectual. Estan gregaritzats i profundament alienats i manipulats, malgrat que ells es pensin tot el contrari...
A la Catalunya sud estem igual, senyor Bezsonoff. I, per mi, que a tot Europa.
Des nouvelles d'Italie?
No crec que siga un poblema d'ara. Potsertara és més accentuat, i més si tenim en compte que la tecnologia acosta la informació. Ara tinc 44 anys, però quan tenia 20 als meus amics els pegava unes pallisses jugant al trivial persuit per saber més cinema i sobre altres temes que ells. (bé, en realitat erem dos els campions i per tant mai jugavem al mateix equip). Només fallava en el tema de la tauromàquia, cosa que no m'apassiona gens.