VEF Blog

Ma nuit chez Trintignant

Ma nuit chez Trintignant

Coneixeu el teatre de l'escena nacional de Narbona? Es troba a una cruïlla important de la ciutat a la sortida cap a Gruissan i la platja de Narbona. Vora el canal de la Robina (que els lectors occitans em perdonin el pleonasme ja que ' robina' vol dir canal en la llengua de Frederic Mistral) en una esplanada que domina les mansions neocentistes dels Quai Vallière i del Quai Victor Hugo, el teatre, com tothom, espera el retorn de la primavera. S'aixeca, ocell graciós damunt els arbres sense la pretensió del búnquer de Perpinyà que anomenen Teatre de l'arxipèlag.

Al lluny brillen els llums de la ciutat i reconeixem les torres de l'ajuntament i de la catedral. La setmana passada, hi vaig assistir a un espectacle amb Jean-Louis Trintignant. No sé si molta gent al sud de l'Albera encara recorda el meravellós actor de Un homme et une femme, Il sorpasso, Ma nuit chez Maud i altres obres mestres.

Aquella nit, Trintignant, acompanyat d'un acordionista i d'un violoncel·lista que tocaven entre cada peça, va recitar poemes que van acompanyar-lo tota la seua vida. Els versos de Jacques Prévert, Robert Desnos i Boris Vian van volar damunt de Narbona, amb la tristor dels núvols que mai no tornaran.

Els poemes s'enllaçaven, les notes ballaven i els músics amb aires punyents escalaven els senderols de la nostàlgia sota el cel negre. I Trintignant, dret, elegant amb la seua senzillesa, encara desafiava la mort, sabent que aquella nit tots els poetes el protegirien.