VEF Blog

L'Atlàntida mexicana

El Temps, n 1487, 11/12/2012

Lluís Nicolau d'Olwer

Caliu, records de mestres i amics

Labutxaca

Barcelona, 2012

244 pàgines

Uns quants especialistes s'han dedicat a la història de la memorialística catalana a l'exili. Tret d'interessants excepcions, em sembla que aquestes obres solen ser decebedores. M'ho ha confirmat la lectura de les memòries de Lluís Nicolau d'Olwer titulades Caliu, records de mestres i amics.

La principal qualitat d'aquest llibre desigual, facsímil de l'edició mexicana del 1958, és la puresa de la llengua. L'autor hi fa servir un català acadèmic, molt pulcre, la llengua de Carles Riba al pròleg del diccionari de Fabra per entendre'ns. Lluís Nicolau d'Olwer sap evocar l'ambient estudiantil fervorós de la seua joventut. ' Al pati de la Universitat, a les ramblejades del vespre, a la Cerveseria Moritz, a l'escullera, o tot barquejant, les hores passaven discutint de tot, amb aquella pedanteria adolescent, descobridora de Mediterrànies. ' ( pàg 81)

Per discrecció potser o per manca de documentació ja que es trobava per les circumstàncies tan lluny de casa i del seu arxiu personal, els seus records, al meu entendre, pequen per llur fredor i llur to massa clàssic,

' compassé ' que diuen en francès. Per culpa de l'allunyament forçat, Lluís Nicolau d'Olwer es confon Vallespir i Conflent. ' A Pompeu Fabra ' sortosament no li calgué deixar Catalunya, i al nord de les Alberes s'ha extingit pel Nadal del 1948, a la vila catalana de Prada del Vallespir. ' (pàg 181) Som lluny de l'humor i de la tendresa de Tots els camins duen a Roma de Gaziel i de les memòries de Josep Maria de Sagarra. De tant en tant, l'estil s'anima, s'acoloreix amb indignació quan el memorialista recorda la mort del president Companys. ' El '' President Màrtir'' ha esborrat la imatge del polític. Lluís Companys. Així s'esdevé sempre amb els màrtirs: sovint amb gran injustícia, llur vida no interessa, només interessa llur mort. ' ( pàg 169)

Té accents profètics quan esmenta el dictador. ' una de dues: o ell trobarà també el seu Nüremberg, o a les enforcades que a Nüremberg va fer el tribunal interliat no trobaran excusa davant el tribunal llunyà i indefugible de la Història. Justícia a mitges és injustícia. ' ( pàg 174) Què hauria pensat l'autor si hagués sabut que, tants anys després, tants pobles d'Espanya homenatjarien el Caudillo i que una fundació, que porta el seu nom, es permetria intervenir en el debat democràtic? Què hauria dit en veure que el partit majoritari a Espanya prové directament del franquisme després d'un reciclatge més aparent que real? Caliu, records de mestres i amics reflecteix perfectament les teories d'Ernest Renan sobre l'admiració històrica i l'admiració absoluta. Unes obres com les Carte a Lucili, el Quixot o el Testament de François de Villon continuen fascinant milers i milers de lectors. Les memòries de Lluís Nicolau d'Olwer es mereixen el respecte per llur significació en el context de l'època, però no crec que cap lector d'ara hi trobi una font d'emocions.

' Nul plus que moi n'admire les pensées de Pascal ou les sermons de Bossuet mais je les admire comme œuvre du XVII siècle, si ces œuvres paraissaient de nos jours elles mériteraient à peine d'être remarquées. La vraie admiration est historique. '