VEF Blog

Elogi d'Obèlix

E-notícies,14/12/2012

Abans de la fi del món, prevista pels savis maies, em volia acomiadar de tots vostès. Actualment, a França, un dels temes de conversa preferits de la gent és l'exili fiscal de Gérard Depardieu. L'actor —l'inoblidable Cyrano a la versió de Rappeneau i creador de tants personatges— s'acaba d'instal·lar a Néchin, població de Bèlgica a un quilòmetre de la ratlla amb França.

Jean-Marc Ayrault, primer ministre francès condemnat el 1997 a 6 mesos en suspensió de condemna i a una multa de 30 000 francs per favoritisme, —recordem-ho— ha titllat l'exili de Depardieu de ' minable ' (lamentable, galdós). Tota la ' gauche caviar ' hereva de ' la gauche divine 'd'antany ha criticat la decisió de l'actor quan no ha dit piu arran de l'exili fiscal de Yannick Noah i de tantes altres personalitats d'esquerra.

Mai no em faré ric amb els meus llibres ni la meua feina de professor, però no em molesta pas que un gran artista com Depardieu que no ha violat la legislació fiscal del seu país decideixi d'establir-se en una altra terra francòfona, fart de deixar 70% dels seus ingressos a la hisenda francesa. Aquest també és un espoli fiscal...Fins i tot, un diputat parla de treure-li la nacionalitat francesa com si hagués comès crims contra la humanitat.

Quan callaran aquestes granyotes? Quan deixaran de jutjar la gent? El 1990, Michel Rocard, primer ministre del president Mitterrtand, va declarar que França no podia acollir tota la misèria del món. Em demani si el petit regne de Bèlgica i la microscòpica Suïssa encara podran acollir tota la riquesa del món. Aviat no els quedaran prou arques...