E-notícies, 4/12/2012
Un dels trets que més m'empipa dels meus compatriotes rossellonesos és llur manca d'interès, llur quasi menyspreu per les terres d'Occitània veïna, la Gavatxeria propera. Tothom a Perpinyà ha vagat pels carrers de Figueres i Girona, però ben poca gent s'ha dignat a passejar per Narbona.
A la meua novel·la, La revolta dels geperuts, he expressat tot el meu amor per aquesta ciutat tan lluny i tan a prop alhora.
En lloc d'agafar fred pels carrerons medievals, paga la pena visitar el museu d'arts antigues amb peces extraordinàries que han trobat al subsòl d'aquesta vella ciutat romana. El museu de belles arts, més banal malgrat el seu interès, presenta actualment una exposició de pintures orientalistes.
En una atmosfera de les mil i una nits, hi veureu quadres orientalistes amb vistes marítimes, una espectacular batalla de Navarino (' la bataille de Navarrin ' en francès) d'Ambroise Louis Garneray. La sala més emocionant conté 36 obres pintades a la vil·la Abd El Tif. Cada dos anys, a semblança de la vil·la Medicis o de la Casa de Velázquez, la ciutat d'Alger allotjava un artista que, a tall de lloguer, havia de regalar una obra seua al municipi. Hi trobem quadres clàssics, impressionistes, intimistes i col·lectius, fragments de l'Atlàntida abans del desastre.
Commentaires
A més ,Narbona era la nostra seu metropolitana abans que Tarragona, és una ciutat íntimament lligada als origens d ela nostra nació...