Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
La Vall d'Aran i la independència
E-notícies, 8/11/2012
La Vall d'Aran constitueix un cas únic a Europa. Si bé Occitània s'estén a tot el sud de França, dels Alps al Pirineu, el sol territori on la llengua occitana té un reconeixement oficial és la Vall d'Aran.
A França, cementiri de les llengües, consideren l'occità com una llengua regional, patrimoni de la República, que es pot estudiar a les escoles, als col·legis, instituts i a la universitat, però que no gaudeix de cap altre reconeixement oficial. Segons la legislació francesa, digna del llit de Procust, hom no es pot casar ni fer un testament en la llengua de Frederic Mistral i dels trobadors.
He llegit i sentit a dir que molta gent a la Vall d'Aran s'estimaria més quedar-se a Espanya que formar part d'un estat català.
No crec que els occitans de la Vall d'Aran es vulguin separar de llurs germans catalans. Si mai aquesta fos la voluntat majoritària dels aranesos, caldria respectar-la, però haurien de dir adéu per sempre a l'oficialitat de l'occità. Em sorprendria que algun govern espanyol continués atorgant-los aquest dret.
Commentaires
Els aranesos no són catalans. Es una realitat que ben pocs catalans saben o volen contemplar. Segur que si els aranesos volen quedar a Espanya, hauràn de negociar amb Madrid un estatut especial d’autonomia comparable als de Ceuta o de Melillla per evitar un restacament sense condició a Aragó. Sabràn fer-ho i ho conseguiràn com a recompensa per la llur fidelitat a la Corona, probablement. I el rei continuarà venint a esquiar a Vaquèira i aprendrà a fer frasetes en aranès que ficarà en mig dels seus discursos. I el català deixarà de ser oficial a l’Aran, tampoc serà llengua obligatòria a les escoles araneses. I l'aranès deixarà de ser llengua oficial a Catalunya. De totes maneres, no són els catalans els qui poden salvar l’occità, desgràciadament. Sols els occitans poden fer-ho i no ho fan.