VEF Blog

La traïció de Catalunya

E-notícies,  17/09/2012

Molta gent a Catalunya Nord considera com inevitable i imminent la independència de Catalunya —l'actual Principat, administrat per la Generalitat de Catalunya i el regne d'Espanya— i no la Catalunya plena que comprèn la Franja de Ponent i la Catalunya del nord.

Si bé molta gent s'alegra, uns quants ocells de mal averany ja piulen. Es pensen que un cop que Catalunya sigui un estat, es desinteressarà de les terres del nord, actualment franceses. Van repetint que el nou estat català tindrà, durant molt temps, relacions deplorables amb el regne d'Espanya i necessitarà bones relacions amb França.

Aquests seguidors de la Real Politik semblen oblidar que malaraudament la república catalana seria massa feble per lluitar amb França. A més a més, quasi tots els catalans del nord se senten francesos ara com ara. Què hauria de fer la república catalana per recuperar els territoris perduts al segle XVII? Enviar tancs al Portús i a Sallagosa? Organitzar un desembarcament a Canet o Argelers? Reconquerir Perpinyà i imposar al país una ocupació tan dolça que, a la llarga, els catalans del nord, sotmesos a la contrapropaganda de l'escola catalana, es curarien per sempre del mal francès i descobririen que finalment són catalans per damunt de tot?

Siguem seriosos. Catalunya encara no és pas independent, i em sembla indecent de fer judicis d'intencions als nostres germans. Quan Catalunya accedeixi a la plenitud nacional, estic segur, que, un cop resoltes les dificultats econòmiques inicials, ajudarà la cultura catalana al nord de l'Albera com sempre ho ha fet la Generalitat.

Hem d'exigir dels nostres polítics que facin llur feina i deixem de comptar exclusivament en el sud que ja té prou feina...

La recatalanització del nord l'hem de fer els catalans d'aquí dalt amb les nostres pròpies forces, el nostre entusiasme, la nostra fe.