VEF Blog

El coronel sentimental

El Temps, 4/09/2012 

Honoré de Balzac

El coronel Chabert

traducció de Josep-Maria Muñoz

Editorial l'Avenç

Barcelona, 2012

Avui us revelaré un nou secret. Cada estiu llegeixi una novel·la del senyor de Balzac. Enguany toca Le cabinet des antiques. Al lector que no domina el francès, li aconsellaré com a lectura estiuenca El coronel Chabert elegantment traduït al català per Josep Maria Muñoz, director i editor de l'Avenç. Enmig de la galèria de monstres de La comèdia humana, el personatge del coronel Chabert és un oasi, un parèntesi molt emocionant, un homenatge a tots els ' grognards ' (els rondinaires) herois de les guerres napoleòniques que els van dur d'Egipte als llacs de la Prússia Oriental, de les serres andaluses a les esglésies de Moscou. Si bé Balzac tenia el sentit de l'humor com ho palesen els seus Cent Contes drolatiques, on plagia el francès del segle XVI — le moyen français— no es pot dir que l'univers balzacià sigui d'allò més alegre. El coronel Chabert és un dels episodis més punyents de tota l'obra de l'autor. Talment un espectre, desferra nostàlgica i malgirbada, l'ex coronel Hyacinthe Chabert es presenta al bufet del seu procurador, el senyor Derville. El vell militar desferma la hilaritat dels joves empleats. Sense perdre la dignitat, en una escena inoblidable —una de les més fortes de tota la literatura francesa— el coronel, greument ferit, torna al món dels vius. ' Monsieur, lui dit Derville, à qui ai-je l'honneur de parler ? / —Au colonel Chabert. /—Lequel? / —Celui qui est mort à Eylau, répondit le vieillard. ' Els que han tingut la sort de veure l'adptació cinematogràfica de René Le Henaff, estrenada el 1943 i molt fidel al llibre original, no poden oblidar ni la veu ni la mirada de Raimu, el més gran actor del món segons Orson Welles.

El coronel descobreix que la Rose Chapotel, la seua dona, creient-lo mort, s'ha tornat a casar. Ara és la comtessa Ferraud i titlla el coronel de vil impostor. El tema de la falsa vídua, vell com l'ens humà, constitueix un argument clàssic. Sense cercar lluny, recordi la pel·lícula Le retour de Martin Guerre de Daniel Vigne o l'impagable La cuisine au beurre, comèdia de Gilles Grangier amb Fernandel i Bourvil. Honoré de Balzac renova el tòpic estudiant, amb la minúcia d'un egiptòleg prussià, els mecanismes notarials. No donaré pas tots els detalls de la intriga cruel i pessimista. Aquesta citació d'Antoine Blondin podria resumir el llibre. ' En vérité, je suis fou de tristesse . Je me demande pourquoi je ne suis pas encore mort. ' (in Le flâneur de la rive gauche)

El títol original era La transacció quan va sortir la primera versió del relat en la revista l'Artiste el 1832 abans de la versió definitiva del 1844. Hauria convingut perfectament si el novel·lista, genial i sentimental, no hagués preferit homenatjar la figura del soldat heroic. Si, com ho deia Balzac, el pare Goriot és el ' Crist de la Paternitat, el coronel Chabert és el sant màrtir de l'amor traït.