E-notícies, 12/09§/2012
Ahir, 11 de setembre del 2012, no vaig poder baixar a Barcelona i no vaig participar a la manifestació històrica. No tinc la sort de cobrar per no fer res i m'haig de guanyar la vida com tants germans humans.
Vaig pensar tot lo dia en la manifestació i me recava de no ser-hi. Al cap d'un mes i i mig de vacances, difícilment podia demanar que m'atorguessin un nou dia festiu. Vaig seguir la diada des de la meua votura i amb Internet, tot pensant en la bellesa de la manifestació del 10 de juliol del 2010. Pel que sé, la diada d'enguany ha estat encara més reeixida. La premsa francesa, malgrat comentaris desagradables, n'ha parlat.
Ara, no vull imaginar que Catalunya pugui convertir-se en campiona mundial de les manifestacions magnífiques i inútils. No vull que les nostres malalties nacionals —el pactisme, el caïnisme, la política del peix al cove— ens barrin el camí de la llibertat. Ara que tots els rellotges de la història marquen l'hora de Catalunya, vull que existeixi realment, plenament, com un país normal.