VEF Blog

L'Aznavour i la Marylin

      E-notícies, 10/07/2012

Fa una colla d'anys, Charles Aznavour va escriure una cançó titulada ' Je ne ferai pas mes adieux.' Crec que m'hauria hagut escoltar-la abans d'acomiadar-me de vostès. He enraonat amb en Xavier Rius, he llegit tants comentaris simpàtics que he canviat d'idea i he decidit continuar l'aventura.

Aquest mes a França, a banda dels cinquanta anys de la independència algeriana, s'ha parlat molt de la Marylin Monroe. La malaguanyada actriu simbolitza la star de Hollywood. Era guapa, ben segur, però molt menys que Gene Tierney, Sara Montiel, Gina Lollobrigida, Jane Russell o Carmen Sevilla.

Com a actriu crec que tampoc excel·l ís. M'han emocionat molt més senyores com Bette Davis, Deborah Kerr, Arletty, Anna Magnani o Danielle Darrieux. Ara, el jovent no coneix la majoria de les artistes que he esmentat i sap qui era la Marylin sense haver vist potser cap de les seues pel·lcules.

Com s'explica aquesta popularitat? La seua mort misteriosa? Les pobres Jayne Mansfield i Sharon Tates ha tingut una mort encara més espectacular. Els seus amors amb els germans Kennedy? Quantes actrius famoses van compartir els llençols dels terribles irlandesos!

El misteri de la Marylin roman intacte. Per esdevenir un estel de Hollywood, cal gaudir d'un fisic agradable, col·leccionar amants famosos, cantar amb una veueta amb gust de llimona i tenir aquest do que els espanyols anomenen ' la sal, el ángel ', els francesos ' le chien ' i els catalans ' l'encant. '