VEF Blog

Mons paral·lels

          E-notícies, 22/06/2012

Quan viatgi, em costa adormir-me en cambres estrangeres. Al cap d'alguns dies, ja m'hi acostumi. Si fos un príncep del petroli, potser demanaria a un arquitecte de construir-me la mateixa casa cada cent quilòmetres. Cases idèntiques, amb lleugeres adaptacions a les condicions climàtiques locals.

Les cadenes Bufalo Grill i Première Classe reprodueixen el mateix pla a tota la geografia francesa. He sopat al Bufalo Grill de Narbona i Arle. Cada cop, sortint del restaurant, vaig recercar el paisatge familiar de les vinyes i del Canigó.

Uns quants arquitectes comparteixen aquesta dèria i els monuments bessons no escassegen. L'estació de Deauville que, amb el estil anglo-normand, apareix en ' Un home i una dona' i 'Un singe en hiver ' , té dues germanes. Una a Pointe-Noire al Congo vora l'oceà i una altra, encara més exòtica, a Dalat, el Font-romeu vietnamita famós pel seu barri de vil·les basques, normandes i alpines.

Aquest estiu, si puc, viatjaré a Alemanya. Tinc moltes ganes de visitar el palau de Herrenchiemsee que Lluís II de Baviera, el reig boig, havia concebut com una rèplica de Versalles. Per ara, només conec l'antic Hôtel des Dauphins, reproducció del pavelló moment

Em fa gràcia que la Casa Blanca de Washington sigui possiblement un plagi del palau de Rastignac al poble de la Bachalariá (oficialment La Bachellerie), imitació del Château Peychotte a Merinhac (Mérignac), i que la basílica Notre Dame de la Paix de Yamousoukro retiri tant a Sant Pere de Roma. Per no parlar de quants Partenons...L'espectacular de Nashville, això sí, de formigó. I tanta columna jònica del segle XVIII i XX.

Potser, és per culpa de meu estrabisme que m'agrada veure el món doblat.