E-notícies,10/06/2012
Abans de matar un elefant, Sa Majestat Joan Carles de Borbó s’havia carregat un ós rus, amansit i llanut a l'octubre del 2006 a la regió de Vologda. Van diagnosticar que l’animal anava begut. En aquest país, fins i tot els óssos beuen massa. El més greu és que l’ós aquest es deia Mitrofan. Mitrofan com el meu avi rus, Mitrofan Tikhonitx Bezsonov. Ara, el nom del meu avi és tan devaluat que el posen a animals.
Com més va, menys entenc els caçaires. Si bé puc endevinar el plaer que tenen passejant per la natura, em sorprén que els pugui agradar matar, d’una manera deslleial, uns animals que no els han fet res.
En Patrick, un amic meu francovietnamita, m’ha contat una anècdota deliciosa. Sa mare viu en un torre de Vung Tau, l’antic Cap Saint-Jacques, que malgrat les guerres i els anys continua sent la platja de Saigon. Els micos de la selva fan ràtzies als horts de la ciutat i s’enduen les bananes en un amagatall on les deixen madurar.
Per evitar aquests robatoris, els veïns fan semblant de disparar amb un bastó. El primer cop, els micos van fugir. La segona vegada, van parar el cul donant-s’hi un copet molt significatiu. Voleu una altra prova d’intel·ligència ? En unes províncies arraconades de la Índia, consideren els micos com a homes que, un bon dia, van decidir de callar per sempre. Potser tenen raó els nostres cosins .