VEF Blog

Gerona i Lérida

 E-notícies, 4/06/2012

Tot i que no comparteixi totes les opinions d'en Pepe d'Andorra, antany Pepe de Cornellà, m'agraden els seus comentaris sovint humorístics en un castellà popular que m'encanta. Arran d'un article que vaig publicar sobre el president Putin, l'amic Pepe es planyia que escrivís Moscou i no la forma russa Maskva ( Москва ) ja que els castellanoparlants de Catalunya han de dir Girona i Lleida a ciutats que sempre havien anomenat Gerona i Lérida.

A mi personalment, no em molesta que facin servir aquests noms en castellà. Cada llengua tradueix els topònims estrangers importants a la seua manera. Els francesos diuen Londres, Munich, Turin i Aix-la-Chapelle. Els catalans Londres, Munic, Torí i Aquisgrà. Els italians Londra, Monaco (di Baviera), Torino i Aquisgrana.

Pel que fa a les antigues colònies, l'ús actual a França és fer servir el nom oficial. Així Bône ha esdevingut Annaba, Philippeville Skida, le Cap Saint-Jacques Vung Tau, Mogador Essaouira etc.

Quant als topònims del Principat i del País Valencià, la mort de Franco no ha canviat res. Els mapes francesos indiquen Lérida, Vich, Figueras, Alicante o Castellón de la Plana. En els millors dels casos, apareixen el nom català i el castellà.

Aquest anticatalanisme toponímic deu correspondre a una voluntat política francesa de mantenir el mite d'una Espanya unida lingüísticament. Des del president Chirac, ja sabem que no existeixen minories lingüístiques a França ja que tots els seus habitants són francesos. Quina una!

Per resumir-nos, us diré que em sembla lícit que cada persona que s'expressa en la seua llengua faci servir els topònims que li són tradicionals. Els catalans del Rosselló diem Bordeus, París quan parlem català. Pari(s) i Bordeaux quan parlem francès. En canvi de Lyon (Lió, en català) en diem Lion (Liun). Cal mantenir totes aquestes variacions que contribueixen a la bellesa de la humanitat.