Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
La xiulada reial
E-notícies, 31/05/2012
A banda de l'espectacle, els partits de futbol permeten mesurar el grau de pertinença nacional (per dir-ho d'alguna manera) de les poblacions a l'estat que les administra.
El 6 d'octubre del 2001, hi hagué un partit amistós entre les seleccions francesa i algeriana. Una bona part del públic xiulà La Marsellesa, i aquell dia hi devia haver pocs catalans i pocs bascos a l'estadi.
Quan els jugadors francesos, encapçalats pel cabilenc Zidane, van marcar un gol a Algèria, l'arbitre hagué d'interrompre el partit perquè un centenar de de joves dels suburbis, oficialment francesos, havia saltat a la gespa. No suportaven que França, llavors campió del món i d'Europa, ' dominés ' Algèria, 73 ena selecció .
L'episodi de les xiulades catalano-basques abans de la final de la Copa del Rei palesen que molts catalans i molts bascos ja no volen ser ciutadans espanyols i que aspiren a la creació d'un estat propi.
Abans de llegir-los, ja m'imagini els comentaris sarcàstics d'uns quants lectors. Retorquiran que mai no hi ha hagut estat català i que Catalunya formava part del regne d'Aragó. I què? Al regne d'Aragó manaven els catalans. I encara que no hagués estat el cas, tots els pobles, que ho desitgin, poden accedir a la independència. Els estats units d'Amèrica o Algèria no tenien un precedent històric al seu territori.
Ara, aquestes xiulades, per simpàtiques que siguin, no crec que ens facin avançar gaire pel camí de la llibertat.
Com ho diu el mestre Xaviert Rius, ' Si mai som independents és perquè CiU, la Caixa i La Vanguardia s'han fet independentiste. '
Per tant és hora que els catalans reflexionin ben bé a l'hora de votar. O obliguen Convergència i Unió a adoptar posicions clarament sobiranistes sortint de la seua ambigüetat o voten partits sobiranistes. Tota la resta em sembla xerrameca, folklore barat.