VEF Blog

Propaganda

                    E-notícies, 3/05/2012

Cansat de tanta politica i de tant futbol, m'he receptat una cura de pel·lícules clàssiques aquesta setmana.

Així he vist ' L'affaire des poisons ' de Henri Decoin amb la deliciosa Danielle Darrieux i Paul Meurisse, al·lucinant en el paper de mossèn Guibourg, capellà satànic que diu misses negres i degolla nadons damunt de la santa taula perquè la senyora de Montespan recobri l'afecte del rei.

M'ha agradat particularment ' Desperate journey ' (el títol francès ' Sabotatge a Berlín ' em sembla més encertat com ho veureu) amb Errol Flynn i...Ronald Reagan himself. Aquesta pel·lícula de Raoul Walsh no arriba a la categoria de ' Objectiu Birmània ' amb el mateix Flynn, però no deixa de ser molt agradable.

El 1942, un bombarder britànic destrueix una fàbrica a la frontera germano-polonesa. L'avió s'estavella i els aviadors travessen tot Alemanya a peu, amb el tren de Göring, amb un cotxe de la Gestapo com una patuleia de mainatges maleducats que es diverteixen sabotejant a tort i a dret. La història té tanta versemblança com les primeres aventures de Tintín. Fins i tot, diria que l'Hergé de ' Al país del soviets ' es mostra més subtil. M'ha encantat l'escena en què el cotxe d'en Flynn ja no té gasolina. ' Ara arribarà el camió-cisterna' vaig pensar...i arriba! A la fi els nostres aviadors fugen per Holanda, un país ple de pujols segons el que veiem a la pantalla...

Aquest film, com ' Casablanca ' o ' Passage to Marseille', funciona perquè l'entusiasme de la propaganda, l'adhesió a un ideal comú d'alliberament venç totes les reticències. En aquell temps creien en el que feien. Una obra de Quentin Tarantino, com ' Inglorious basterds ', em sembla grotesca perquè el realitzador no hi creu. Tanta exageració paròdica acaba matant la màgia del relat.

Molts novel·listes actuals, en lloc d'explicar-nos una història interessant de la millor manera possible, com Galdós, Balzac o Alexandre Dumas necessiten ensenyar que en saben molt. Destrossen llur pròpia creacció amb consideracions que no tenen res a veure amb el relat, dilaten l'estructura del llibre, ridiculitzen els propis personatges, miren d'ennlluernar el personal. Volen revolucionar l'art mundial oblidant que tot ja està dit des de Plató.