VEF Blog

Perquè no em vaig matar

                       E-notícies, 23/03/2012

Als vint anys, era molt romàntic com tots els russos i vaig voler morir-me per una minyona. Ho havia tot previst. Hauria arribat davant la casa de l'estimada la nit del seu aniversari. El meu amic García es va negar a donar-me la pistola del seu avi. Tenia massa afecte per aquesta arma. Vaig decidir d'inundar el meu cotxe de gasolina. M'hauria empassat un somnífer. No volia desanimar-me a la fi i sortir de l'auto en un darrer reflex. Abans de caure, hauria encès un misto. Hauria estat un bonic barbecue com havia dit la senyora Nhu, al·ludint a la immolació d'un bonze en una plaça de Saigon. Aquella desaparició pirotècnica presentava un inconvenient. Mai no podria saber com reaccionaria la Nadine. Es deia Nadine...Com l'esperança en rus...Quants segons portaria el meu dol? Havia imaginat una fi més divertida. Compraria una esquela anunciant la meua defunció a La Voix du Nord. Ningú no podria fer cap denúncia. Aquell traspàs espectacular tindria tots els avantatges del suïcidis sense els aspectes desplaents. No em vaig matar perquè sóc massa covard. ' Ajo y agua ', que diuen els lectors d'E-notícies...

Tot aquell passat tragicòmic em va tornar ahir quan vaig sentir per la ràdio ' De t'avoir aimée ' una de les cançons més emocionants de Charles Aznavour. Un any després, el dia assenyalat, sabia que ella era a la feina i vaig deixar al seu contestador un llarg missatge. La cançó ' De t'avoir aimée. ' De t'avoir aimée, aimée de douleur
À m'en déchirer le ventre et le cœur / Jusqu'à en mourir, jusqu'à m'en damner
Que me reste-t-il, de t'avoir aimée ? / Ne me reste plus / Qu'un amour que tu
Viens d'écarteler ( D'estimar-te així, estimar-te amb dolor / fins a partir-me'n el ventre i el cor / fins a morir-me, fins a damnar-me / Què me'n queda d'haver-te estimat / només em queda / un amor que acabes d'esquarterar...)

Molts intel·lectuals menyspreen aquest cantant perquè és massa popular i commou, des de fa seixanta anys, espectadors d'arreu del món amb mots de cada dia i una veu única. El petit armeni no té la veu bella com un dia d'estiu de Luis Mariano, la veu perfumada amb el millor rom de Nat King Cole, la veu màgica de Frank Sinatra quan arriba la matinada, la veu de Jacques Brel on s'han instil·lat tots els patiments del món. Amb una veu impossible, una veu d'esguerrat sentimental, Azna vour escala totes les emocions i ens deixa de genollons, sense Déu i sense amor amb l'ànima esquarterada .

http://www.youtube.com/watch?v=fp2JxafulD8