Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
Entrevista de Sílvia Tarragó Castrillon
-
Entrevista de Sílvia Tarragó Castrillon
Si m'ho demaneu, ja teniu la resposta. No...Per mi, la literatura travessa una nit molt negra. I la literatura catalana no se'n surt pas tan malament. La majoria dels llibres que es publiquen a França tenen un nivell lamentable, nul...I hi ha tants bons llibres francesos que no s'han traduït i que caldria incorporar urgentment a la nostra cultura com Les deux étendards de Lucien Rebatet, Les horreurs de l'amour de Jean Dutourd, Madame Arnoul de Jean-Noël Pancrazzi, Diane Lanster de Jean-Didier Wolfromm i tants altres...La literatura actual pateix de dos mals majors . Hi ha massa literatura comercial. Està bé que la gent se diverteixi però hi hauria d'haver un mínim de qualitat. Popular no vol dir populatxer. Hi ha el mal contrari que és l'alexandrinisme, les experiències de laboratori que menen a l'avorriment o a la desesperança. Per plagiar Jean Gabin, una bona novel·la és 1/ una bona història 2/ una bona història 3/ una bona història. Amb un estil, un talent al darrere.
Pel que fa a la literatura catalana, quina visió té del que s’està fent ara? No puc llegir tant com m'agradaria els llibres recents en català. Cal saber llestar (triar, que diueu). Escriure o llegir. Llegeixi molt els clàssics, llegeixi molts llibres per documentar-me i, com més va menys llegeixi llibres recents, llevat de les obress que ressenyi per revistes o diaris. Hi ha uns quants llibres excel·lents com Memòries d'un porc d'en Santiago Diaz (una obra mestra que recomani a tothom. ), les novel·les d'en Vicenç Pagès, Els castellans de Jordi Puntí, La pell freda d'en Sànchez Piñol, els dietaris de Joan Garí,els records d'en Manuel Joan Arinyó. No està mal per un país tan petit com el nostre. Déu n'hi do !
Defensar la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya Nord continua sent una situació resistencial. Canviarà algun dia la situació?
Crec que sí, ai las...Tindrem encara un petit nucli de catalanoparlants . Quan era petit, el català era tan viu al país que el vaig aprendre a cals avis durant les vacances. Com ho expliqui a Una educació francesa (si em permeteu l'auto-bombo) vaig passar tota la meua infantesa i la meua adolescència a tota la geografia francesa. Quan tornavi al Rosselló, tothom parlava català i el vaig aprendre sense adonar-me'n. Ara, aquest procés seria impossible. Cap minyó català que viu a França endins podria aprendre un català viu al Rosselló. Hi ha expressions, girs que aprens a casa i a cap escola...Com entendre ' tu rai ' si no l'has sentit a casa o ' és tan bèstia aqueixa persona que li faries creure que la Mare de Déu se diu Joana ' ? Per què visqui la creació en català, cal que se senti català natural al voltant...De la seva experiència com a autor n’extreu algun consell que pugui ajudar als escriptors novells?
Que siguin molt seriosos i penquin de valent. Tret dels genis (n'hi ha un o dos per segle a cada literatura) han de saber que la inspiració els visitarà poc. És una amant molt inconstant. Cal treballar regularment. Si deixes massa temps un llibre, és ell que t'acaba deixant. Els personatges ja no te coneixen (parli de novel·les naturalment) i no ets dins l'ambient...Per escriure, cal ser molt exigents i fer molts sacrificis.
Com ha estat per a vosté l’aplicació de les noves tecnologies en la seva feina?La informàtica és una eina sensacional. Quan pensi en els meus primers llibres que vaig picar a màquina. Quan t'enguanyaves, era complicadíssim. La informàtica constitueix una eina remarcable per podar l'estil, eliminar les repeticions, els tics de llenguatge que traginem tots. A més, Internet m'ha ajudat força per ' normalitzar ' la meua parla. Quan escric, sempre miri de respectar la variant septentrional i la normativa alhora. Quan dubti davant d'alguns girs, els cerqui a Google i endavant. Per una novel·lista, un invent com Streetview és quelcom d'extraordinari...Viatges arreu del món sense sàller de casa.
Creu que la literatura en general gaudeix de bona salut actualment?