VEF Blog

La mort de la Bressola

E-notícies, 8/03/2012

Si la nostra estimada llengua catalana té encara un futur a les comarques nord-catalanes ho deu sobretot a l'abnegació d'uns quants militants, a la tossuderia de molts catalans i sobretot a les escoles Bressola, Arrels i el col·legi comte Guiffré. Fa trenta anys que les escoles catalanes lluiten d'una manera admirable per aturar la davallada dramàtica de la nostra parla. A partir de la fi dels anys 1940, els catalans del Nord van decidir d'una manera generalitzada de parlar francès a la mainada perquè s'integrés millor en el conjunt nacional francès. Cal recordar que en aquells moments la llengua catalana travessava la nit del franquisme a l'altra banda? En paguem els resultats ara. Quasibé tots els petits catalans que neixen al nord són culturalment i lingüística francesos. Uns pares, que no han tingut la sort de parlar català des de petits, han volgut donar als llurs fills la possibilitat d'aprendre català sense cansar-s'hi. Les escoles Bressola i la llura gernana Arrels eduquen la mainada en català. Tinc molts alumnes que han passat per aquestes escoles i fa goig sentir-los tot i que, naturalment, no tenen el català amb suc dels vells. Això passa a tot arreu on les llengües s'unifiquen amb els mitjans de comunicació.

Si una escola Bressola funciona durant cinc anys, l'estat francès accepta de pagar el sou d'aquests mestres de l'ensenyament privat. Ara, una escola costa car, la calefacció, les eines pedagògiques, el menjar, les excursions etc. L'escola la Bressola de Càldegues a la Cerdanya és amenaçada de mort perquè les subvencions que l'ajuden a sobreviure s'han diluït per culpa de la crisi. Cada país paga per la difusió de la seua cultura arreu del món, Així l'Institut Cervantes ajuda a mantenir el caliu del castellà a les Filipines i ho trobi perfecte. França i el govern del Quebec paguen mestres per difondre el francès a la Louisiana. Molt bé! Per què el Principat de Catalunya no ajudaria a desenvolupar la cultura catalana en territoris actualement fora de la seua jurisdicció? Cal recordar que les nostres comarques van fer part de Catalunya fins a la fi del segle XVII? Tinc vergonya davant dels comentaris en català mesquins dient més o menys ' Això de la Bressola és una cosa de gavatxos...' Que aquesta gent amb curtes mires deixi de dir-se catalana, si's plau, i que continuiï mirant futbol per televisió. Em permetreu de citar en francès aquest vers d'Alphonse de Lamartine. ' Honte à qui peut chanter pendant que Rome brûle. ' (Vergonya a qui pot cantar mentre Roma està cremant.)